Grup de recerca
Actiu

PROTECSOLS

Grup de Recerca Consolidat en Protecció de Sòls

El grup "Protecció de Sòls", Grup de Recerca de la Generalitat de Catalunya amb número d'expedient 2021 SGR 01038 està constituït per 11 membres, dels quals 8 doctors, especialitzats en Edafologia, Biologia, Ciències Ambientals i Geologia, amb recerca centrada en l’estudi i conservació del sòl, i de les seves funcions ambientals i socials. Els membres pertanyen al CREAF, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

 

Com a grup, combinem la recerca bàsica i aplicada, fet que es materialitza en forma de projectes de recerca competitius estatals i europeus, i contractes de recerca amb institucions públiques i privades. La nostra activitat es pot agrupar en cinc objectius de recerca:

1) L’estudi del sòl com a sistema natural viu, dels processos edafogènics, la seva classificació taxonòmica i la diagnosi de la seva qualitat per a la posterior avaluació de les seves aptituds d’ús, la cartografia, la planificació territorial i el coneixement del patrimoni edàfic local. També estudiem el sistema sòl-microorganismes-planta de manera integral i en resposta a pertorbacions, incloent el canvi climàtic.

Responsables: Xavier Domene, Sara Marañón, Matias Pons, Vicenç Carabassa, Andrea Vidal.

Mostrar imatgeDescripció d’un perfil de sòl a Llobera (Solsonès)

Figura 1.1. Descripció d’un perfil de sòl a Llobera (Solsonès).

Mostrar imatgeLàmina prima d’una mostra d’un Fluvisol (Caldes de Montbui) esmenat amb fusta de pi pirolitzada (biochar).

Figura 1.2. Làmina prima d’una mostra d’un Fluvisol (Caldes de Montbui) esmenat amb fusta de pi pirolitzada (biochar).

2) La millora en la provisió de serveis ecosistèmics del sòl, amb especial èmfasi en el seu paper en la regulació del clima, però també com a base de la seguretat alimentària i el benestar humà...

Mostrar imatgeFigura 2.1. Visió amb lupa de microartròpodes edàfics.

Figura 2.1. Visió amb lupa de microartròpodes edàfics.

Mostrar imatgeFigura 2.2. Mostreig de sòls en un camp d’ordi amb sembra directa a Agramunt.

Figura 2.2. Mostreig de sòls en un camp d’ordi amb sembra directa a Agramunt.

Mostrar imatgeFigura 2.3. Cambres estàtiques per la mesura de les emissions de gasos amb efecte hivernacles.

Figura 2.3. Cambres estàtiques per la mesura de les emissions de gasos amb efecte hivernacles.

Mostrar imatgeFigura 2.4. Injecció d’una solució d’aminoàcids marcada amb 15N per determinar el destí del nitrogen.

Figura 2.4. Injecció d’una solució d’aminoàcids marcada amb 15N per determinar el destí del nitrogen.

3) La prevenció, mitigació i reversió (rehabilitació) de la degradació del sòl com a conseqüència de la contaminació, d’activitats agrícoles, mineres, infraestructures viàries o incendis...

Mostrar imatgeFigura 3.1. Activitat extractiva restaurada utilitzant tecnosols i tècniques de revegetació.

Figura 3.1. Activitat extractiva restaurada utilitzant tecnosols i tècniques de revegetació.

Mostrar imatgeFigura 3.2. Tecnosol després de 25 anys a Mont-Ral (Alt Camp).

Figura 3.2. Tecnosol després de 25 anys a Mont-Ral (Alt Camp).

4) La remediació de sòls contaminats i l’estudi de l’ecotoxicitat de contaminants o residus...

Mostrar imatgeFigura 4.1. Assaig ecotoxicològic basat en plantes per determinar la toxicitat del biochar.

Figura 4.1. Assaig ecotoxicològic basat en plantes per determinar la toxicitat del biochar.

Mostrar imatgeFigura 4.2. Macroplàstics presents en composts urbans.

Figura 4.2. Macroplàstics presents en composts urbans.

5) La comunicació, divulgació i la conscienciació de la importància del sòl...

Mostrar imatgeFigura 5. Representació gràfica de la importància del sòl.

Figura 5. Representació gràfica de la importància del sòl.

protecsols

Relacionats