El model matemàtic desenvolupat pel CREAF i el CTFC és capaç d’estimar la probabilitat que té un paisatge de tenir un incendi conduït pel vent, per la forma del terreny o per la quantitat de combustible disponible pel foc. Aquesta eina pot servir per millorar la planificació de les estratègies d'extinció dels incendis i adaptar les mesures de prevenció davant el nou escenari de canvi climàtic.
El biochar és carbó vegetal que s’obté de restes vegetals i residus de biomassa. A diferència del carbó vegetal clàssic ,que és emprat com a combustible, el biochar– o biocarbó – no es crema, sinó que s’aplica al sòl per millorar les seves propietats. Els experts saben, per exemple, que als sòls on s’ha aplicat aquest biocarbó en combinació amb fertilitzants la producció vegetal incrementa i s’estimula l’activitat microbiana.
Bernat Claramunt, a través del seu treball dins del core group de la Mountain Research Advocacy Network MRI- Europa fa una crida a tots els investigadors espanyols en aquest camp per recollir la seva veu i poder influenciar els programes de recerca europeus.
El CREAF presenta l’informe anual del DeBosCat, la Xarxa de monitoratge de l’estat dels boscos de Catalunya que promou el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Durant el 2014 només s’han detectat 11 episodis nous de decaïment forestal a Catalunya. El 50% de les rouredes i el 40% dels alzinars ja tornen a estar vigorosos.
Un estudi liderat per Josep Peñuelas, investigador del CREAF al CSIC, ha proposat una nova metodologia per descriure amb més precisió els canvis en el cicle de vida de les plantes provocats per l'escalfament del planeta. Gràcies al nou mètode han comprovat que la primavera biològica comença entre 4 i 5 dies abans que fa 30 anys. Les temperatures diürnes més que no pas les nocturnes determinen aquest canvi fenològic.
Les temperatures i concentracions de contaminants elevades que tenen lloc a la ciutat permeten interpretar-la com un laboratori “obert”. Mitjançant un article d’opinió, els investigadors (un d’ells pertanyent al CREAF) suggereixen emprar les plantes urbanites com a eina d'estudi. L’estudi d’aquestes sota les condicions urbanes podria ajudar-nos a comprendre com afectarà el canvi global a les seves companyes d’àrees rurals i a elles mateixes. A més a més, els autors posen èmfasi en la importància de les plantes urbanites.
El dilluns 27 d'abril Josep Barba presenta la seva tesi sobre els efectes del decaïment forestal provocat per la sequera a les emissions de CO2 i a la capacitat d’embornal de carboni dels ecosistemes terrestres. Els canvis en la respiració del sòl i en la descomposició de la matèria orgànica podrien tenir un gran impacte en el balanç de carboni dels ecosistemes, ja que l'augment de les sequeres podria augmentar el decaïment forestal en les properes dècades.
Jordi Martínez és Doctor en Ciències Ambientals (UAB, 2001), investigador del CREAF, professor agregat a la UAB i investigador honorari de la Universitat d'Edimburg (Regne Unit). En Jordi estudia com funcionen els boscos, quina estructura tenen i com responen als efectes del canvi climàtic.
Per conèixer l'impacte real del canvi climàtic no n'hi ha prou amb estudiar espais naturals protegits, que són madurs i suporten bé els canvis, sinó que cal centrar-se en estudiar els que han estat alterats i encara s'estan recuperant, segons un estudi en el que ha participat el CREAF.
El mataronins i mataronines van remarcar als investigadors del BeWater que seria molt interessant poder estar informats sobre els paràmetres importants de la gestió, com pot ser la qualitat, els nivells de consum, les reserves disponibles o quins elements s’inclouen en el preu de l’aigua domèstica.
