Canvi global

Entrevistem Catherine Preece, doctora en Ciències Biològiques amb els seus estudis sobre vegetació subàrtica. Va fer el seu primer Postdoctorat a Sheffield, d'agricultura, i ara s'ha focalitzat en un altre a Catalunya, gràcies a la beca Marie Curie. Aquesta vegada els seus estudis aprofundeixen en l'efecte de la sequera al bosc mediterrani. Quin paper juga el canvi climàtic? Quin futur espera als nostres boscos? Com podem contribuir a la seva conservació?

Així ho demostra un article amb participació d' Aitor Ameztegui i Lluís Brotons, investigadors del CREAF, que estudia com ha variat el límit superior del bosc dels Pirineus en els últims 50 anys. Segons l’estudi, el límit del bosc ha pujat cap amunt de la muntanya una mitjana de 40 metres i la disminució de la pressió ramadera n’és un dels principals causants. Contràriament al que s’ha cregut fins ara, el canvi climàtic jugaria un paper molt menys important.

Experts en clima, botànics, geògrafs i ecòlegs del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) formaran a ciutadans per seguir els canvis estacionals que observin a la natura. Així ajudaran als científics a estudiar els efectes del canvi climàtic en animals i plantes. La sortida de les flors, la caiguda de les fulles o l'arribada d'algunes aus seran alguns dels canvis que s'estudiaran. Un cop entrenats, els ciutadans podran realitzar aportacions a les xarxes d'observació fenològica espanyola i europea.

Aquesta frase es repeteix molt sovint entre biòlegs, però ja seria hora que l’entenguessin també els qui no ho són. A la sessió inaugural del curs d’enguany a l’Institut d’Estudis Catalans, Jordi Casanova va explicar, a la llum dels coneixements actuals, que els humans som animals no només en la nostra biologia (fet del tot evident) sinó també en la nostra conducta: els estudis amb simis sobretot han posat de manifest l’existència en els nostres parents propers de sentiments com gelosia, enveja, sentit de la injustícia, revolta...

Segons un estudi amb participació del CREAF, les poblacions d’ocells o de papallones que viuen en habitats oberts s’han vist perjudicades per la pèrdua successiva de prats o matollars. Les que viuen en àrees boscoses, en canvi, s’han vist afavorides.  Aquestes variacions van relacionades amb els canvis de paisatge que ha sofert Catalunya i el conjunt del mediterrani en les darreres dècades. 

Aquesta iniciativa d'investigació, finançada amb el programa Horitzó 2020, compta amb la participació de 47 socis, un d'ells el CREAF, i 15 milions de pressupost.

Un estudi internacional en el que ha participat el CREAF ha estimat la producció de biomassa a tots els ecosistemes del planeta. Amb aquestes dades es podrà avaluar el subministrament global dels recursos naturals i planificar estratègies que millorin el segrest de carboni atmosfèric.

El passat 2 d'octubre Josep Peñuelas, professor d'investigació del CISC i investigador del CREAF, va rebre el Premi Rei Jaume I en la categoria de Protecció del Medi Ambient. El guardó va ser otorgat pel Rei Felip VI en un acte a València.

Tot i que entre 1980 i 1994 els arbres brotaven 4 dies abans per cada grau que augmentava la temperatura, avui dia ja només ho fan amb 2 dies d'antelació. Segons l'estudi en què ha participat Josep Peñuelas, professor d'investigació del CSIC al CREAF, els hiverns més càlids i les hores de llum estan forçant a les plantes a controlar els calendaris fenològics.

Un nou estudi liderat pel CREAF revela que allà on els canvis atmosfèrics estan fent augmentar els nivells d’ozó troposfèric, la fragància de les flors s’està apagant. Per una banda aquest fet provoca que les flors perdin la seva capacitat per atraure pol·linitzadors i vegin disminuït el seu èxit reproductiu. Per l’altre, perjudica les abelles i altres insectes que no localitzen el seu propi menjar.