Un estudi fet pel CREAF fa una revisió sobre diversos aspectes dels compostos volàtils que emeten les flors. S'ha trobat que les plantes poden donar accions d'atracció i de defensa simultàniament, causant la desorientació dels pol·linitzadors. També s'han detectat canvis en les emissions deguts al canvi global.
Josep Peñuelas, ecòleg (CREAF-CSIC), serà l'encarregat d'inaugurar el curs 2012-2013 de l'ICHN. La jornada parlarà dels canvis estequiomètrics al medi natural i de les seves conseqüències sobre els organismes vius i sobre l’estructura, el funcionament i la diversitat dels ecosistemes, tant terrestres com aquàtics.
Investigadors del CREAF han millorat el coneixement que es tenia dels factors que influeixen en el contingut dels diferents elements, nitrogen i fòsfor a més del potassi, en les fulles i la fusta dels arbres. També han arribat a la conclusió que el contingut de potassi en els arbres està determinat per factors ambientals.
Experts del CREAF i del CSIC han publicat un estudi científic a la revista Energy Policy que demostra que un conjunt de reformes, regulacions i taxacions del sistema financer global podrien fer possible un canvi de paradigma energètic.
En commemoració dels 100 anys de la Societat Catalana de Biologia aquesta entitat ha decidit organitzar un congrés internacional sobre les actuals fronteres de la biologia i sobre els nous reptes apareguts en aquest camp arrel dels grans canvis tecnològics i els espectaculars resultats obtinguts amb aquestes tècniques en anys recents.
Les activitats humanes augmenten contínuament les emissions de carboni (C) i nitrogen (N) al medi, tot incrementant així la desproporció entre aquests dos bioelements i el fòsfor (P) a la biosfera. Investigadors de la unitat d’Ecologia Global CREAF-CSIC-UAB han realitzat un estudi per estimar els nivells de la relació nitrogen:fòsfor (N:P) passats, presents i futurs de les emissions de l’espècie humana a la biosfera, per posteriorment comparar aquestes ràtios amb les dels organismes vius dels ecosistemes terrestres i aquàtics.
Els COVs (Compostos Orgànics Volàtils) són compostos que contenen carboni i que es converteixen fàcilment en gasos. L'activitat industrial humana en genera però també les plantes en produeixen per comunicar-se entre elles o amb els animals, o per protegir-se de diversos estressos.
Investigadors del CREAF, del CSIC i de la UAB han publicat recentment un article al PNAS on es demostra, per primer cop a la història, que la metabolòmica, a banda de ser útil en biomedicina, també es pot utilitzar en els estudis d’ecologia. Amb aquesta tècnica els ecòlegs podran entendre com funcionen internament els éssers vius d’un ecosistema i preveure com afecten els canvis ambientals als nostres espais naturals. Els experts catalans han batejat aquesta nova branca científica amb el nom de ecometabolòmica.
Les plantes envien senyals a l'atmosfera per comunicar-se amb altres plantes i amb els animals: quan una planta és atacada per un patogen o per un herbívor allibera certs compostos a l'aire que "avisen" les altres del perill imminent, de manera que puguin preparar-se per rebre'l.
Científics del CREAF i del CSIC han col·laborat amb científics de 105 institucions de tot el món per recollir i ordenar tres milions de dades de 69.000 espècies de plantes silvestres representatives de les 300.000 que en aquest moment estan descrites als cinc continents
Aquest projecte ha permès publicar la base de dades més gran del món sobre les característiques principals de les plantes silvestres del planeta
