Un equip d' investigadors de la Unitat d'Ecologia Global del CREAF suggereix un sistema de diagnosi basat en la llum i l'olor que emeten les plantes. Aquestes eines, més sofisticades i menys agressives, obren les portes per estimar l'estat fisiològic global dels boscos i els conreus del planeta.
Un estudi internacional en el que ha participat el CREAF ha estimat la producció de biomassa a tots els ecosistemes del planeta. Amb aquestes dades es podrà avaluar el subministrament global dels recursos naturals i planificar estratègies que millorin el segrest de carboni atmosfèric.
El passat 2 d'octubre Josep Peñuelas, professor d'investigació del CISC i investigador del CREAF, va rebre el Premi Rei Jaume I en la categoria de Protecció del Medi Ambient. El guardó va ser otorgat pel Rei Felip VI en un acte a València.
Tot i que entre 1980 i 1994 els arbres brotaven 4 dies abans per cada grau que augmentava la temperatura, avui dia ja només ho fan amb 2 dies d'antelació. Segons l'estudi en què ha participat Josep Peñuelas, professor d'investigació del CSIC al CREAF, els hiverns més càlids i les hores de llum estan forçant a les plantes a controlar els calendaris fenològics.
Un estudi publicat a la revista Biochemical Systematics and Ecology i dut a terme per un equip d'investigadors del CREAF ha comprovat que la pol·linització per insectes augmenta l'emissió de les molècules responsables de l'olor de les flors. Les fragàncies de les flors són necessàries per atraure els insectes i garantir l'intercanvi de pol·len amb altres flors.
El guardó reconeix la feina científica de l'investigador del CREAF al CSIC Josep Peñuelas en el camp dels efectes de la contaminació al funcionament dels ecosistemes. El premi està dotat de 100.000 euros.
Un estudi liderat per Josep Peñuelas, investigador del CREAF al CSIC, ha proposat una nova metodologia per descriure amb més precisió els canvis en el cicle de vida de les plantes provocats per l'escalfament del planeta. Gràcies al nou mètode han comprovat que la primavera biològica comença entre 4 i 5 dies abans que fa 30 anys. Les temperatures diürnes més que no pas les nocturnes determinen aquest canvi fenològic.
Les temperatures i concentracions de contaminants elevades que tenen lloc a la ciutat permeten interpretar-la com un laboratori “obert”. Mitjançant un article d’opinió, els investigadors (un d’ells pertanyent al CREAF) suggereixen emprar les plantes urbanites com a eina d'estudi. L’estudi d’aquestes sota les condicions urbanes podria ajudar-nos a comprendre com afectarà el canvi global a les seves companyes d’àrees rurals i a elles mateixes. A més a més, els autors posen èmfasi en la importància de les plantes urbanites.
Per conèixer l'impacte real del canvi climàtic no n'hi ha prou amb estudiar espais naturals protegits, que són madurs i suporten bé els canvis, sinó que cal centrar-se en estudiar els que han estat alterats i encara s'estan recuperant, segons un estudi en el que ha participat el CREAF.
Els científics consideren clau comprendre per què les sequeres estan matant darrerament tants arbres i com influeix la història local del bosc en aquesta mortalitat. També adverteixen que sabem molt poc sobre els efectes conjunts de les pertorbacions sobre cada ecosistema, i destaquen la necessitat de plantejar projectes de recerca més duradors i a gran escala.
