L’augment de les sequeres extremes pot deixar estèrils els boscos mediterranis

Els darrers informes de l’IPCC evidencien que el canvi climàtic està accentuant la freqüència d’esdeveniments climàtics extrems, com la sequera, a la conca mediterrània. Segons alerta el CREAF, aquesta manca d’aigua durant períodes de temps perllongats fa disminuir la producció i qualitat de les llavors en pins i alzines. Sense llavors, la regeneració natural dels boscos després de pertorbacions pot ser pràcticament impossible.

Els últims resultats obtingut pel CREAF en el marc del projecte CLIMACORN alerten que  l’increment d’esdeveniments climàtics extrems provocat pel canvi climàtic estan posant en perill els bancs de llavors dels nostres boscos. Això implica una pèrdua de fertilitat important en els arbres i altres efectes col·laterals, com les dificultats dels boscos per recuperar-se  després dels incendis, o la manca d’una font d’aliment clau per altres espècies.  En aquest projecte s’ha posat de relleu l’impacte de les sequeres, cada cop més recurrents i severes en el clima mediterrani.

En el cas del pi blanc (Pinus halepensis), els resultats del projecte, publicats  a la revista científica Oikos, evidencien una relació directa entre la sequera extrema i la pèrdua de fertilitat dels pins. Segons en Josep Maria Espelta, investigador del CREAF que coordina el projecte:  “Els períodes de sequera extrema provoquen a curt i a mig termini una pèrdua de producció de pinyes, l’avortament de pinyes immadures, la pèrdua de qualitat de les llavors i la obertura de les pinyes abans d’hora”. Així , per exemple, tots aquests factors van fer que la sequera de l’any 2005 disminuís en més d’un 50% el nombre de pinyons emmagatzemats als pins. Si un any després s’hagués produït un incendi, la regeneració natural hauria estat molt difícil.

Un altre estudi liderat pel mateix equip i publicat a la revista Forestry es centra en els efectes dels episodis extrems de sequera sobre un altre dels arbres més abundants al Mediterrani, l’alzina (Quercus ilex). En aquest cas també s’ha estudiat fins a quin punt la gestió forestal pot disminuir aquests efectes. Els resultats són concloents, només una disminució moderada de la precipitació (10%) ja redueix en un 25% el nombre d’arbres que produeixen aglans i fins a un 50% el nombre d’aglans produïdes. Així mateix, l’estudi posa de manifest que la gestió tradicional que es pràctica en alguns d’aquests boscos per controlar la seva densitat (ex. aclarida de rebrots), amb prou feines disminueix l’impacte de la sequera en la reproducció. Per aquest motiu, el Dr. Espelta alerta que, en un nou escenari amb menys disponibilitat d’aigua, necessitarem una gestió forestal més intensa per disminuir la competència entre els arbres per aquest recurs.

Els estudis han tingut lloc a les comarques de l’Anoia i el Bages i han inclòs els episodis de sequera severs que van tenir lloc el 2005 i el 2006.

 Un rebost de pinyons per poder regenerar el bosc després d’un incendi

Les pinyes “rebost” (serotines)   són claus per mantenir la població de pins en cas d’incendi. Són pinyes que es mantenen tancades a dalt de l’arbre i que asseguren un banc de llavors per fer front als incendis. En el cas d’un incendi aquestes pinyes s’obren i permeten la repoblació natural del territori amb nous pins. A l’estudi s’ha observat que en períodes de sequera extrema tres de cada deu pinyes emmagatzemades deixen anar les llavors, un percentatge sis vegades més elevat que en condicions normals. Si les pinyes rebost s’obren durant un episodi de sequera, un cop arribi l’incendi la pineda no tindrà suficients pinyons guardats i tindrà moltes dificultats de regenerar-se de forma natural.

L’IPCC alerta que augmentaran les sequeres severes a la regió mediterrània

El canvi climàtic està incrementant la freqüència i severitat de fenòmens climàtics extrems, com sequeres, inundacions, tempestes de vent o huracans. A la conca Mediterrània i l’Europa del sud, l’anàlisi de sèries metereològiques de llarga durada indica que el canvi climàtic ha provocat ja un augment significatiu de la freqüència i intensitat dels períodes de sequera en les últimes dècades. En aquest sentit, el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC)  ja ha advertit varies vegades d’aquesta vulnerabilitat i de la necessitat d’impulsar mesures de mitigació urgents. La última ha estat aquest mes de novembre, en el seu últim informe especial. En aquest informe estimen novament que augmentaran les sequeres severes al centre d’Europa i a la regió mediterrània.