Cambio climático

Este es el primer resultado del cruce de datos para pájaros y mariposas obtenidos en los Programas de Seguimiento de Indicadores Ambientales de Cataluña.  La iniciativa, impulsada por el Departamento de Territorio y Sostenibilidad cuenta con la participación Constantí Stefanescu, investigador asociado del CREAF y coordinador de la Catalán Butterfly Monitoring (CBMS) a través del Museo de Ciencias Naturales de Granollers.

Un estudi amb participació del CREAF i del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC) conclou que hi ha mecanismes estabilitzadors que contribueixen a la resiliència de la vegetació enfront de canvis climàtics extrems, encara que també assenyala que no s'ha de subestimar la capacitat d'aquests esdeveniments per provocar canvis dramàtics, especialment si es tornen més constants.

La tercera nota informativa del projecte europeu "Climate Change, Hydro-conflicts and Human Security" (CLICO), en el que participen investigadors del CREAF, presenta uns resultats preliminars sobre la relació entre el canvi climàtic, la seguretat humana i els conflictes relacionats amb l'aigua.

Investigadors de la Natural Reserve System de la UCA Davis, Universitat de Califòrnia, han visitat recentment les instal·lacions de recerca a Can Balasc que el CREAF i el Consorci del Parc Natural de Collserola gestionen conjuntament.

Los datos analizados por el CREAF en el marco del proyecto MONTES-CONSOLIDER muestran que en las últimas dos décadas los bosques españoles han acumulado CO2 a una velocidad media de 5 toneladas por hectárea y año. El estudio facilita un mapa donde se puede ver cómo han cambiado los stocks de carbono. Las provincias que acumulan más CO2 en sus bosques son las de Lugo, A Coruña y Girona que llegan a los 2,5 millones de toneladas de CO2 totales acumuladas.

El CREAF, en col·laboració amb l’Obra Social de CatalunyaCaixa i  l’IRTA, l’ETC-SIA i la UPC, ha dut a terme un projecte de tres anys de durada per estimar les vulnerabilitats del litoral català davant els principals efectes del canvi global relacionats amb la disponibilitat d’aigua. L’objectiu del projecte ha estat també el de recomanar una sèrie de mesures d’adaptació orientades a millorar l’ús i la gestió de l’aigua, un recurs cada cop més limitat a la regió mediterrània. 

Investigadors del CREAF, del CSIC i de la UAB han publicat recentment un article al PNAS on es demostra, per primer cop a la història, que la metabolòmica, a banda de ser útil en biomedicina,  també es pot utilitzar en els estudis d’ecologia. Amb aquesta tècnica els ecòlegs podran entendre com funcionen internament els éssers vius d’un ecosistema i preveure com afecten els  canvis ambientals als nostres espais naturals. Els experts catalans han batejat aquesta  nova branca científica amb el nom de ecometabolòmica.

El projecte ACCUA, realitzat en col·laboració entre el CREAF i l’Obra Social de CatalunyaCaixa, alerta que cap al 2030 la conca del Siurana podria patir un dèficit hídric important que posaria en compromís la viabilitat del cultiu de la olivera en algunes zones de la conca. Alhora, l’augment de temperatures faria que la vinya visqués un desfasament entre la maduresa dels sucres,  i la maduresa de les aromes i polifenols que podria donar lloc a vins o a processos enològics diferents als actuals. 

El projecte ACCUA, realitzat en col·laboració entre l’Obra Social de CatalunyaCaixa i el CREAF, alerta que cap al 2030 el Fluvià  disposarà d’un 20% menys d’aigua a la capçalera. Altres impactes del canvi climàtic, com la pujada de temperatures, escurçaran el cicle biològic del blat de moro i provocaran que els agricultora plantin i recullin més aviat el gra. ACCUA proposa mesures d’adaptació a aquests canvis com són els canvis en les varietats de blat de moro per altres més resistents a la manca d’aigua.

Las áreas de distribución de aves y mariposas europeas se desplazan hacia el norte siguiendo los pasos del cambio climático. Este desplazamiento no es suficientemente rápido y hace que las diferentes comunidades no lleguen a situarse en las áreas que les resultan térmicamente adecuadas y vivan en un estrés térmico constante. Este fenómeno, que se llama "deuda climática", puede representar un problema para la conservación de la biodiversidad europea.