Geu @es

Entre  1960 i fins avui, al món s’ha multiplicat per 10 l’ús de nitrogen per fertilitzar cultius de blat, perquè millora el rendiment del sòl. Aquesta pràctica pot estar directament relacionada amb l’alta prevalença de la celiaquia, una afecció humana auto immune.

Un estudi en el que han participat diversos investigadors del CREAF conclou que les plantes amb menys nitrogen i fòsfor a les seves fulles alternen els anys de reproducció per poder-ho fer de manera massiva en les èpoques de bonança. És el cas dels roures, les alzines o els fajos.

Els grans fenòmens atmosfèrics a escala continental, com l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO), poden predir molt millor la quantitat de llavors que produeixen bona part dels boscos europeus i el seu grau de sincronia.

No només els humans tenim la capacitat de comunicar-nos. L’abella reina emet feromones per controlar les seves obreres i també les plantes es comuniquen mitjançant senyals químics que es difonen al seu entorn i les ajuden a interactuar entre elles i amb els éssers vius que les envolten, incloent-hi els microorganismes. 

Què són els Compostos Orgànics Volàtils?

Segons l’estudi publicat a Nature Geoscience, la Xina aporta el 43% d’aquest percentatge. Durant dècades s’havia pensat que l’activitat humana només aportava un 5% del fòsfor que circula per l’atmosfera. Més fòsfor a l’aire vol dir més fòsfor depositat al sòl, això pot potenciar el creixement de les plantes i la seva capacitat de segrestar CO₂ atmosfèric, per tant l’activitat humana pot estar alterant els cicles del fòsfor i del carboni en un ordre de magnitud fins ara desconegut.