La primera avaluació dels fluxos de CO2 d’un sistema de farratger de gestió intensiva als Pirineus demostra que l’assimilació neta de CO2 és molt més alta en cultius mixtes que en els monocultius.
Un estudi on ha participat en Josep Peñuelas del CREAF, i publicat a Science Advances, afirma que al 2100 la biodiversitat de la conca de la Mediterrània, el Japó o Àfrica equatorial estaran amenaçades per l'increment d'ozó a l'atmosfera.
Un estudi publicat a la revista Science, liderat per Carles Ibáñez de l'IRTA i en el qual participa Josep Peñuelas del CREAF, alerta que depurar les aigües perquè siguin més clares no sempre implica un retorn a les condicions sanes del riu, sinó que també es poden produir efectes indesitjables en tot l'ecosistema.
Per a Ramon Margalef, en el centenari del seu naixement.
Per què no trobem ecosistemes en l'atmosfera, com passa en oceans i continents? En l'atmosfera floten espores, grans de pol·len i microorganismes de tota mena que procedeixen en la seva immensa majoria del sòl. Però no s'estableixen xarxes tròfiques ni hi ha grans fluxos d'energia i matèria controlats pels éssers vius.
L'activitat humana augmenta la deposició de nitrogen i altera profundament el cicle del nitrogen (N) en tot el planeta. La investigadora del CREAF Rossella Guerrieri ha treballat durant la seva beca internacional Marie Skłodowska-Curie estudiant el paper dels microorganismes de les fulles en la nitrificació. La seva hipòtesis era que aquests microorganismes fèien una contribució important al cicle del nitrogen. El portal CORDIS de la Comissió Europea ha fet un resum del seu treball.
Dels 48 milions de tones de carboni orgànic, el conjunt dels sòls de conreus de secà n’acumulen el 54%. Però són els sòls d’arrossars i de pastures els que major concentració tenen.
El passat 20 d'abril, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va lliurar els Premis Sant Jordi 2018 corresponents al LXXXVII Cartell de premis i de borses d’estudi, per un import total de 173.000 euros. És un reconeixement que distingeix obres i les persones que les han escrit en tots els àmbits de la ciència i cultura catalanes.
“Estic nerviós, de fet avui tinc un assaig a la tarda i no ho porto gaire bé”, confessa somrient en Marcos Fernández-Martínez. Però la seva actitud i la seva mirada, calmada i tranquil·la, denoten aquella serenitat de qui se sap segur de la feina feta. Una feina que l’ha portat els últims quatre anys fins avui, divendres 22 de gener de 2016, a la defensa de la seva tesi.
Segons l’estudi publicat a Nature Geoscience, la Xina aporta el 43% d’aquest percentatge. Durant dècades s’havia pensat que l’activitat humana només aportava un 5% del fòsfor que circula per l’atmosfera. Més fòsfor a l’aire vol dir més fòsfor depositat al sòl, això pot potenciar el creixement de les plantes i la seva capacitat de segrestar CO2 atmosfèric, per tant l’activitat humana pot estar alterant els cicles del fòsfor i del carboni en un ordre de magnitud fins ara desconegut.
