La primera avaluació dels fluxos de CO2 d’un sistema de farratger de gestió intensiva als Pirineus demostra que l’assimilació neta de CO2 és molt més alta en cultius mixtes que en els monocultius.
L’assaig permetrà quantificar l’assimilació del CO2 atmosfèric en el sòl en funció del tipus de cultiu de cobertura. Jordi Sardans, del CREAF, coordina l'estudi.
El reservori mundial més important de carboni en el sòl es la torba, un tipus de sòl d’origen vegetal que es troba en zones saturades d’aigua (que anomenem molleres, aiguamolls o torberes). Aquests sòls acumulen més de 550 Gt de carboni en forma de material d’origen vegetal sense descompondre, el que representa el 42% del carboni emmagatzemat als sòls de tot el món.
Avui, en la Vaga Global pel Clima el CREAF es fa ressò d’aquest article que adverteix que plantar arbres pot convertir-se en una excusa per continuar emetent CO2 a l’atmosfera. Segons Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF, els esforços s’han de dirigir a reduir fins a eliminar la crema de combustibles fòssils.
Un estudi liderat pel CREAF constata que la disminució de les deposicions de contaminants, i sobretot l’increment de CO2 atmosfèric, han estimulat la fotosíntesi i el segrest de carboni per part dels boscos. És clau, doncs, entendre com circula el carboni entre l’atmosfera, els éssers vius, els oceans i els sòls per anticipar els efectes del canvi climàtic.
Un nou estudi publicat a Nature Ecology and Evolution revela que l’abundància de CO2 a l’atmosfera ja no té el potent efecte fertilitzant que tenia fins ara sobre la vegetació. El reverdiment que s’havia observat els darrers anys s’està frenant i això farà que els nivells de CO2 a l’atmosfera pugin, que augmentin per tant les temperatures i que hi hagi canvis en el clima cada cop més severs.
La COP21 fixava un augment màxim de la temperatura el 2100 en 1,5 ºC respecte la dels nivells preindustrials. Només un escenari on es redueixin molt les emissions humanes de CO2, hi hagi un creixement important de les renovables, i potser amb una aplicació de tecnologies de segrest artificial de carboni, permetria acomplir l’objectiu.
La geoenginyeria és una de les esperances per a intentar frenar i reduir els nivells de CO2 de l'atmosfera. Les innovacions tecnològiques han d'ajudar a trobar una solució al problema.
Un equip internacional codirigit per Josep Peñuelas ha desenvolupat un mètode per monitoritzar l’activitat fotosintètica de les coníferes al llarg de l’any. Aquesta nova tècnica, basada en l’anàlisi d’imatges de teledetecció obtingudes des de satèl·lits, permetrà millorar els models globals de captació de carboni atmosfèric i fer projeccions més acurades sobre el canvi climàtic.
