L'estudi constata que la diversitat genètica d'alguns grups de fongs aquàtics és més gran que en el Mar Mediterrani. Les formes de vida trobades podrien ser font de substàncies amb potencial biotecnològic.
Hi ha una diferència d’alçada de 23 cm de mitjana entre els països amb un PIB més alt i els que el tenen més baix. Aquesta diferència ha crescut 1,5 cm els darrers 30 anys. La dieta rica en productes d’origen animal i més variada assegura que els països rics rebin pràcticament el doble de quilos de nitrogen i fòsfor a l’any.
Un estudi liderat pel CREAF constata que la disminució de les deposicions de contaminants, i sobretot l’increment de CO2 atmosfèric, han estimulat la fotosíntesi i el segrest de carboni per part dels boscos. És clau, doncs, entendre com circula el carboni entre l’atmosfera, els éssers vius, els oceans i els sòls per anticipar els efectes del canvi climàtic.
El déntol és un peix depredador que prefereix moure's per aigües càlides. Amb l'augment de la temperatura del mar pel canvi climàtic, el moviment del déntol pot veure's modificat i arribar a més profunditat i durant més temps al llarg de l'any. Això pot provocar alteracions en la dinàmica de la mateixa espècie i els ecosistemes costaners.
Un equip internacional d’investigadors adverteix que podríem estar subestimant la quantitat de d’espècies que la civilització moderna ha extingit. Els programes de recollida de dades sobre biodiversitat no van començar fins fa poques dècades i per tant es pot haver perdut molta informació anterior.
L'estudi s'ha fet a partir de dades de diferents zones rurals i remotes del planeta, recollides durant 36 anys. Els investigadors, de la UVIC i del CREAF, han vist que els contaminants derivats de diverses activitats humanes s'acumulen a les plantes de tot el món. Això pot tenir efectes directes sobre la salut humana.
