Llacs

Un estudi recent liderat pel CIBIO, la Universitat de las Azores i el CSIC amb la participació del CREAF revela que les navegacions dels vikings els podria haver portat a les illes Açores uns 700 anys abans de l’arribada dels portuguesos. Els resultats, publicat a la revista PNAS, s’han obtingut a través de mostres de sediments de diferents llacs de l’arxipèlag i reconstruccions ambientals i climàtiques.

El municipi aragonès de Boltaña acollirà del 16 al 18 d'abril la jornada 'Los ibones y turberas del Pirineo: recursos, retos y oportunidades'. En ella s'hi trobarà l'equip del projecte REPLIM, liderat per l'IPE-CSIC i del que el CREAF n'és soci.

En Jaume Terradas explica com un error a l'hora de canalitzar l'aigua del riu Colorado a Califòrnia va crear un gran llac artificial que, ara, està en perill per la gran demanada d'aigua dels camps i les ciutats properes.

L'estudi constata que la diversitat genètica d'alguns grups de fongs aquàtics és més gran que en el Mar Mediterrani. Les formes de vida trobades podrien ser font de substàncies amb potencial biotecnològic.

El CREAF forma part del projecte REPLIM, una iniciativa que pretén avaluar els impactes del canvi climàtic al Pirineu a través de l’estudi de llacs i torberes. El projecte, liderat per l’Institut Pirinenc d’Ecologia, va iniciar el seu camí el passat juliol.

Investigadors de l’ICTJA-CSIC, del CREAF i de la Universitat de Barcelona han extret diverses mostres de sediments del fons de diferents llacs amb una sonda. Amb aquests testimonis han  pogut reconstruir els canvis ambientals dels  darrers 3.000 anys d’història climàtica, ecològica i cultural de l'illa. Els registres de pol·len que s’havien utilitzat fins el moment eren discontinus i donaven la falsa idea que la desforestació de l’illa havia estat sobtada i provocada exclusivament per la sobreexplotació humana.

Les substàncies químiques artificials similars a les hormones estan més presents en el medi ambient que mai, tant que fins i tot han arribat a les aigües continentals de zones remotes. Un equip de l'IDAEA-CSIC, del CREAF i d'altres entitats, ha detectat en els llacs remots dels Pirineus i dels Tatras, Eslovàquia, el primer cas de feminització en peixos lligada a la contaminació atmosfèrica per disruptors endocrins.

El CSIC i el CREAF han participat en un estudi internacional que relaciona l’ús creixent de fertilitzants i detergents rics en fòsfor en els dos últims segles amb la proliferació d’algues potencialment tòxiques als llacs d’arreu del món. La proliferació d’algues s’ha accelerat exponencialment des de 1945, coincidint amb l’ús creixent d’aquests productes. Les algues blaves o cianobacteris representen una amenaça seriosa per les fonts d'aigua potable a tot el món, ja que poden alliberar toxines en el medi ambient.

Molt recentment el CREAF ha incorporat en Jordi Catalan com a nou investigador sènior. En Jordi és limnòleg, amb el significat antic del terme, el que vol dir que és un expert en llacs. Ell però es veu primer de tot com un ecòleg interessat pel canvi global i, sobretot, com un biòleg fascinat per l’evolució de la interacció dels éssers vius amb el medi físic.