Muntanya

El projecte europeu LIFE Polyfarming, que coordina el CREAF, s'inclou com a model inspirador en el recentment publicat manual de bones pràctiques ‘Gestió sostenible de les pastures de muntanya’ impulsat per Euromontana. 

Dir que el fenomen de la globalització ho està canviant tot no és cap novetat. Com tampoc ho seria apuntar que les noves tecnologies d’informació i comunicació, les finances especuladores, el comerç mundial, el transport i el turisme són les puntes de llança d’aquest procés que ha arribat al darrer racó del planeta. Ja n’hem parlat prou darrerament perquè tothom que se’n hagi volgut assabentar en sigui ben conscient.

El municipi aragonès de Boltaña acollirà del 16 al 18 d'abril la jornada 'Los ibones y turberas del Pirineo: recursos, retos y oportunidades'. En ella s'hi trobarà l'equip del projecte REPLIM, liderat per l'IPE-CSIC i del que el CREAF n'és soci.

Així ho demostra un article amb participació d' Aitor Ameztegui i Lluís Brotons, investigadors del CREAF, que estudia com ha variat el límit superior del bosc dels Pirineus en els últims 50 anys. Segons l’estudi, el límit del bosc ha pujat cap amunt de la muntanya una mitjana de 40 metres i la disminució de la pressió ramadera n’és un dels principals causants. Contràriament al que s’ha cregut fins ara, el canvi climàtic jugaria un paper molt menys important.

Aquest any la FAO ha escollit la promoció dels productes de muntanya per emmarcar el Dia Internacional de les Muntanyes, que es celebra avui dia 11 de desembre de 2015.

Durant els dies 4,5 i 6 de novembre Espot va reunir especialistes nacionals i europeus en diverses disciplines aplicades a l’entorn de l’alta muntanya per discutir els reptes futurs de la conservació d'aquest entorn. La trobada va comptar amb la participació dels investigadors del CREAF Jordi Catalán i Francisco Lloret.

Bernat Claramunt, a través del seu treball dins del core group de la Mountain Research Advocacy Network MRI- Europa fa una crida a tots els investigadors espanyols en aquest camp per recollir la seva veu i poder influenciar els programes de recerca europeus.

Les substàncies químiques artificials similars a les hormones estan més presents en el medi ambient que mai, tant que fins i tot han arribat a les aigües continentals de zones remotes. Un equip de l'IDAEA-CSIC, del CREAF i d'altres entitats, ha detectat en els llacs remots dels Pirineus i dels Tatras, Eslovàquia, el primer cas de feminització en peixos lligada a la contaminació atmosfèrica per disruptors endocrins.

L'investigador del CREAF Bernat Claramunt ha entrat a formar part del grup central de la Xarxa Europea de Defensa de la Recerca en Muntanya (Mountain Research Advocacy Network MRI- Europa).