Un estudi publicat avui a Nature Communications reconstrueix la història dels lacèrtids des de fa milions d’anys fins l’actualitat per comparar com han actuat davant altres canvis climàtics. La recerca, liderada pel CREAF, adverteix que les espècies de les regions fredes seran les més afectades, perquè tenen un rang de distribució petit i la temperatura que necessiten per viure se superarà fàcilment.
Diversos investigadors i investigadores del CREAF han participat durant la jornada de dijous en tres de les ponències d'aquesta trobada. La reunió serveix per a intercanviar experiències, i a partir dels estudis presentats incrementar el coneixement i sumar sinergies en favor de la conservació del patrimoni natural i cultural del Montseny.
La línia superior dels boscos ascendeix més lentament o fins i tot s’atura quan l’alçada i densitat dels arbustos i herbes és important. Les espècies vegetals que conviuen amb els arbres també defineixen l’ascens dels boscos, tant com el canvi climàtic, l’activitat dels humans i la morfologia del terreny. L’altiplà del Tibet ofereix una zona d’estudi prístina sense pràcticament pressió humana.
Així ho demostra un article amb participació d' Aitor Ameztegui i Lluís Brotons, investigadors del CREAF, que estudia com ha variat el límit superior del bosc dels Pirineus en els últims 50 anys. Segons l’estudi, el límit del bosc ha pujat cap amunt de la muntanya una mitjana de 40 metres i la disminució de la pressió ramadera n’és un dels principals causants. Contràriament al que s’ha cregut fins ara, el canvi climàtic jugaria un paper molt menys important.
Tot i que entre 1980 i 1994 els arbres brotaven 4 dies abans per cada grau que augmentava la temperatura, avui dia ja només ho fan amb 2 dies d'antelació. Segons l'estudi en què ha participat Josep Peñuelas, professor d'investigació del CSIC al CREAF, els hiverns més càlids i les hores de llum estan forçant a les plantes a controlar els calendaris fenològics.
Un estudi liderat per Josep Peñuelas, investigador del CREAF al CSIC, ha proposat una nova metodologia per descriure amb més precisió els canvis en el cicle de vida de les plantes provocats per l'escalfament del planeta. Gràcies al nou mètode han comprovat que la primavera biològica comença entre 4 i 5 dies abans que fa 30 anys. Les temperatures diürnes més que no pas les nocturnes determinen aquest canvi fenològic.
