Evolució
Molses: la química d’una conquesta
La composició química dels briòfits (que engloba les molses i les hepàtiques) els situa com a esglaó en l’evolució entre les algues i les plantes terrestres i ajuda a entendre la conquesta de terra ferma per part del món vegetal. La recerca, publicada a Ecology Letters, ha estudiat 35 espècies que viuen en fonts arreu de Catalunya i funcionen com a refugi per a la biodiversitat davant la sequera mediterrània.
Evolució i ecologia en una perspectiva constructivista
El filòsof grec Heràclit d’Èfes, que va viure entre el segle VI i el V a.C., va dir que totes les coses es transformen en foc i el foc en totes les coses. Si en lloc de foc hagués parlat d’energia, els físics actuals li haurien donat la raó. I, al cap i a la fi, el foc era per ell una manera de dir energia. El seu pensament es completava dient “...com les mercaderies en or i l’or en mercaderies”. En això les coses han canviat una mica.
Ser capaç d'innovar redueix el risc d’extinció dels ocells
Un estudi a Nature Ecology and Evolution revela que la capacitat d’inventar nous comportaments representa per als ocells un clar avantatge evolutiu per fer front a la destrucció dels seus hàbitats, però no sempre suposa cap garantia de supervivència.
Quines normes segueixen les plantes que viuen i creixen en els extrems?
El CREAF participa en un estudi internacional a la tundra àrtica liderat per iDiV i descobreixen que les plantes de la tundra tenen una varietat de mecanismes molt més diversa del que es pensava anteriorment per fer front als climes freds. Igualment, comproven que en aquestes ambients extrems es mantenen les mateixes normes que en altres llocs del món: la mida de la planta i l'economia dels recursos expliquen la diversitat de la vida vegetal.
Tenir un cervell gran pot accelerar la formació de noves espècies
L'estudi liderat pel CREAF i publicat a la revista Evolution pren els ocells com element d'estudi i demostra que la mida del cervell és més important a l'hora de formar noves espècies que altres característiques com la de ser una espècie generalista o el fet de viure en una illa. Els lloros són un clar exemple d'aquest fenomen, es caracteritzen tant per tenir cervells grans i també tenen un ritme de formació de noves espècies molt elevat. Actualment, hi ha més de 350 espècies de lloros vives a tot el món.
Els llangardaixos de climes freds són els més afectats pel canvi climàtic
Un estudi publicat avui a Nature Communications reconstrueix la història dels lacèrtids des de fa milions d’anys fins l’actualitat per comparar com han actuat davant altres canvis climàtics. La recerca, liderada pel CREAF, adverteix que les espècies de les regions fredes seran les més afectades, perquè tenen un rang de distribució petit i la temperatura que necessiten per viure se superarà fàcilment.
Viure en una illa és una decisió intel·ligent
Les espècies d’ocells que viuen en illes han evolucionat cap a cervells més grans que els seus parents del continent. Les condicions insulars han afavorit la selecció d’aquesta característica un cop colonitzada la illa per permetre afrontar millor els canvis ambientals.
La intel·ligència afavoreix l'aparició de noves espècies
El biòleg del CREAF Ferran Sayol va presentar recentment la seva tesi doctoral sobre la intel·ligència animal, en què va comparar la mida del cervell de més de 1900 espècies d'aus. Les espècies més intel·ligents també són les que evolucionen més ràpidament. L'ambient influeix molt en la mida cerebral: els animals que colonitzen les illes, per exemple, tendeixen a desenvolupar cervells més grans.