Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF, ha col·laborat en un article a Nature que proposa tres indicadors claus per valorar el funcionament d'un ecosistema terrestre i valorar si es troba en bon estat de salut o benestar.
Un estudi que ha comptat amb la participació de Maurizio Mencuccini, professor d'investigació ICREA al CREAF, conclou que els arbres més petits de la selva de l'Amazones podrien esdevenir la base d'un nou bosc més resistent a la sequera.
El CREAF participa en un estudi internacional a la tundra àrtica liderat per iDiV i descobreixen que les plantes de la tundra tenen una varietat de mecanismes molt més diversa del que es pensava anteriorment per fer front als climes freds. Igualment, comproven que en aquestes ambients extrems es mantenen les mateixes normes que en altres llocs del món: la mida de la planta i l'economia dels recursos expliquen la diversitat de la vida vegetal.
Per què unes espècies de plantes creixen en uns llocs i no uns altres? Per què unes espècies creixen al costat d'unes espècies i no al costat d'altres?
Quines característiques del medi i dels mateixos éssers vius poden explicar la gran diversitat de plantes i de vida en general a la Terra?
Es busca candidat per sol·licitar una beca doctoral de 4 anys sobre la relació entre la diversitat genètica i les respostes funcionals d'espècies vegetals (Juniperus phoenicea) a diverses escales: a nivell de parcel·la (1ha a Doñana), a nivell local (PN Doñana) i a nivell regional (gradient geogràfic a la Península Ibèrica). Les respostes funcionals inclouen èxit reproductiu, creixement i decaïment davant la sequera.
L'investigador del CREAF Francisco Lloret ha liderat un estudi sobre els efectes d'episodis climàtics extrems en matollars de Doñana. A partir de l'anàlisi d'alguns trets funcionals dels matolls es podrà fer una millor conservació, gestió i manteniment de les espècies.
Conèixer les dinàmiques ecosistèmiques pot ajudar a obtenir beneficis en la gestió forestal, la conservació d’espècies i el segrest de carboni. L’estudi presenta uns resultats generalitzables a tot al món i per al conjunt de les 53.000 espècies d’arbres, gràcies a la gran quantitat de dades obtingudes.
