Jaume terradas

Enguany es compleixen vint anys de la mort de Ramon Margalef. El seu record personal s’esvaeix a mesura que els seus deixebles directes es jubilen o moren i, per desgràcia, el jovent té poca tirada a llegir en paper. Tanmateix, els seus escrits son font inesgotable d’idees interessants i els textos romanen assequibles. En aquest apunt, voldria acostar-me una mica a algunes de les seves idees i afegir comentaris que se m’acudeixen en relació a la manera com podem augmentar la comprensió d’aspectes ecològics i econòmics de la crisi ambiental.

Les discussions sobre l’actitud a prendre en front del canvi global sovint es redueixen a la confrontació entre els partidaris del creixement (econòmic, se suposa) i els del decreixement . En general, al llarg del debat, els primers es manifesten com optimistes tecnològics i els segons creuen que l’optimisme tecnològic ens porta al desastre. Però, anem pas a pas.

Un arbre és bell, però encara més: té dret a la vida; com l’aigua, el sol i les estrelles, és essencial. La vida a la terra és inconcebible sense els arbres. Els boscos creen clima, el clima influeix en el caràcter de la gent, i així successivament. No hi ha civilització ni felicitat si els boscos cauen sota la destral, si el clima és aspre i sever, si la gent és aspre i severa… Quin futur tan terrible!

Anton Pavlovich Txejov, Oncle Vània.

La natura fa milions d'anys que se les arregla amb uns quants elements de la taula periòdica. Carboni, calci, oxigen, hidrogen, nitrogen, fòsfor, silici, sofre, magnesi i potassi construeixen gairebé tota la vida del planeta (troncs, fulles, pèls, dents, etc). En canvi, per construir el món dels humans, les urbs, els productes sanitaris, les vies dels trens, els avions i els motors, els ordinadors o un telèfon mòbil, en necessitem moltíssims més elements químics.

Aquest article està dedicat a la memòria del nostre estimat Marc Estiarte i Garrofé, mort el 22 de setembre de 2022 als 55 anys, després d’una llarga malaltia, investigador del CSIC a la Unitat d’Ecologia Global CSIC-CREAF-UAB. En Marc és el primer company de l’entorn del CREAF que mor estant en actiu, i ho ha fet a una edat en que encara hauria pogut viure molt. Enyorarem la seva intel·ligència, la seva bonhomia i el seu sentit de l’humor.  

El dimarts 17 de novembre va tenir lloc, de manera virtual, la sessió inaugural del curs 2020-2021 de la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El ponent va ser Jaume Terradas i Serra, professor honorari d’ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, fundador del CREAF i membre emèrit de l’IEC.

Sota el títol «Aspectes ecològics i ambientals de les epidèmies i el seu control», el professor va explicar per què ha augmentat el risc d’epidèmies i quines eines tenim per a afrontar-les.

El filòsof grec Heràclit d’Èfes, que va viure entre el segle VI i el V a.C., va dir que totes les coses es transformen en foc i el foc en totes les coses. Si en lloc de foc hagués parlat d’energia, els físics actuals li haurien donat la raó. I, al cap i a la fi, el foc era per ell una manera de dir energia. El seu pensament es completava dient “...com les mercaderies en or i l’or en mercaderies”. En això les coses han canviat una mica.

En un Apunt anterior em vaig ocupar dels aspectes més físics de l’alimentació. Una alimentació que canviarà molt les properes dècades, com tot en la constant acceleració cultural en la que estem immersos.

Al món hi ha gent que passa tanta gana que Déu només se’ls pot aparèixer en forma de pa

Mahatma Gandhi