Les discussions sobre l’actitud a prendre en front del canvi global sovint es redueixen a la confrontació entre els partidaris del creixement (econòmic, se suposa) i els del decreixement . En general, al llarg del debat, els primers es manifesten com optimistes tecnològics i els segons creuen que l’optimisme tecnològic ens porta al desastre. Però, anem pas a pas.
Margalef deia que la diversitat és una variable que no mesura el grau d’organització dels sistemes però dóna una idea de l’estat en què es troben en relació a la dinàmica successional. Amb la desigualtat passa el mateix: el seu increment, com el decrement de la diversitat, no és la causa del desgavell ecològic, però sí un símptoma mesurable d’una dinàmica del socioecosistema que no va en la direcció d’una organització més complexa, rica i madura sinó en la d’una organització més jerarquitzada, que no protegeix ni els drets humans ni l’entorn ecològic.
Jofre Carnicer, investigador de la UB al CREAF juntament amb Maria Vives i Laura Blanquer, investigadores predoctorals del CREAF, responien fa unes setmanes a aquesta pregunta que feia un lector de La Vanguardia. Ells recomanen informar-se activament, canviar progressivament els nostres comportaments i posar en pràctica un consum conscient.
El CREAF coordina la xarxa que compta amb més de 50 entitats europees. Els integrants de NEMOR han elaborat un document perquè la Comissió Europea reconegui les muntanyes com un espai únic per testar els efectes del canvi climàtic, lluitar contra el despoblament i impulsar nous projectes d’economia circular.
