Alta muntanya
El canvi climàtic amenaça les espècies d'arbres més importants dels boscos d'alta muntanya
La desaparició d'espècies arbòries en els boscos d'alta muntanya tindrà efectes més dramàtics del que es podia esperar. Aquests ecosistemes depenen d'unes poques espècies clau que són, a més, les més vulnerables a la calor i la sequera. Quan simulen extincions d'espècies ordenades es produeixen punts crítics en què una sola extinció més fa que tot l'ecosistema col·lapsi.
Neix NEMOR, una xarxa europea per promoure la recerca en muntanya
El CREAF coordina la xarxa que compta amb més de 50 entitats europees. Els integrants de NEMOR han elaborat un document perquè la Comissió Europea reconegui les muntanyes com un espai únic per testar els efectes del canvi climàtic, lluitar contra el despoblament i impulsar nous projectes d’economia circular.
Jordi Catalan coedita un llibre sobre la conservació de l’alta muntanya
El llibre, descarregable gratuïtament, ofereix una àmplia visió de com afrontar el repte de la conservació de les àrees d’alta muntanya. El volum s’ha construït sobretot a partir d’estudis i informació recollida durant dècades del PN d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
El límit superior dels boscos puja més lentament que les temperatures al Tibet
La línia superior dels boscos ascendeix més lentament o fins i tot s’atura quan l’alçada i densitat dels arbustos i herbes és important. Les espècies vegetals que conviuen amb els arbres també defineixen l’ascens dels boscos, tant com el canvi climàtic, l’activitat dels humans i la morfologia del terreny. L’altiplà del Tibet ofereix una zona d’estudi prístina sense pràcticament pressió humana.
L'impacte humà i el canvi climàtic global alteren l'equilibri biogeoquímic dels llacs d'alta muntanya
Investigadors del CSIC i del CREAF demostren que ha augmentat la proporció de fòsfor en els llacs, a causa de canvis en la circulació atmosfèrica.