La Begoña García porta molts anys estudiant amb passió una curiosa planta, Borderea chouardii. Es tracta d'una espècie rara amb un origen biogeogràfic que es remunta al Terciari i que roman confinada en unes poques parets calcàries del Pirineu Central. Desconeguda fins a mitjans de segle XX, es considera una espècie en perill d'extinció. Però... ho és?
L'estudi liderat pel CREAF i publicat a la revista Evolution pren els ocells com element d'estudi i demostra que la mida del cervell és més important a l'hora de formar noves espècies que altres característiques com la de ser una espècie generalista o el fet de viure en una illa. Els lloros són un clar exemple d'aquest fenomen, es caracteritzen tant per tenir cervells grans i també tenen un ritme de formació de noves espècies molt elevat. Actualment, hi ha més de 350 espècies de lloros vives a tot el món.
La desaparició d'espècies arbòries en els boscos d'alta muntanya tindrà efectes més dramàtics del que es podia esperar. Aquests ecosistemes depenen d'unes poques espècies clau que són, a més, les més vulnerables a la calor i la sequera. Quan simulen extincions d'espècies ordenades es produeixen punts crítics en què una sola extinció més fa que tot l'ecosistema col·lapsi.
Arran de l'advertència de 15.000 científics sobre la salut del planeta, l'investigador del CREAF Jofre Carnicer aprofundeix sobre l'alarmant ritme al qual els grans mamífers estan desapareixent per culpa de l'acció dels humans.
20 anys de dades recopilades per la Butterfly Monitoring Scheme del Regne Unit i de Catalunya han servit per demostrar que les papallones que viuen en latituds altes pateixen més alts i baixos en la mida de la seva població.
