Oriol lapiedra @ca
220 llangardaixos demostren que l'ecologia i l'evolució es retroalimenten
El pinsans van ser una peça fonamental que va portar Charles Darwin a formular la seva teoria de l’evolució per selecció natural. La mida i forma dels seus becs, ben adaptades a consumir diferents tipus de llavors, el van ajudar a entendre com un animal evoluciona adaptant-se a les condicions ecològiques de l’ecosistema on viu. Les illes Galàpagos van ser el seu laboratori ideal, però no va caure en una cosa: evolucionaven només els pinsans? O també una mica les llavors de les plantes que menjaven?
Oriol Lapiedra, un apassionat de la natura a qui les oportunitats enxampen pencant
Oportunitat és una de les paraules que esquitxen constantment el discurs de l’investigador del CREAF Oriol Lapiedra: quan parla del seu primer treball de camp per estudiar la conservació d'un ocell amenaçat a Lleida (treballant al Departament de Fisiologia Animal de la Universitat de Barcelona), quan recorda el seu doctorat al CREAF amb l’investigador D
Tenir un cervell gran pot accelerar la formació de noves espècies
L'estudi liderat pel CREAF i publicat a la revista Evolution pren els ocells com element d'estudi i demostra que la mida del cervell és més important a l'hora de formar noves espècies que altres característiques com la de ser una espècie generalista o el fet de viure en una illa. Els lloros són un clar exemple d'aquest fenomen, es caracteritzen tant per tenir cervells grans i també tenen un ritme de formació de noves espècies molt elevat. Actualment, hi ha més de 350 espècies de lloros vives a tot el món.
Els animals s’adapten a la vida de ciutat ajustant el seu comportament
Segons els experts del CREAF, aquesta capacitat els assegura l’èxit a la ciutat i la possibilitat d’esdevenir animals "urbanites". Una revisió exhaustiva dels estudis publicats conclou que en ambients urbans, les espècies sovint canvien els seus hàbits alimentaris, perden la por als humans i modifiquen la forma de comunicar.