16/06/2023 Notícia

220 llangardaixos demostren que l'ecologia i l'evolució es retroalimenten

Cap de comunicació

Anna Ramon Revilla

Sóc llicenciada en Biologia (2005 UAB) i Màster en Comunicació Científica i Ambiental (2007 UPF). Des de 2011 sóc la responsable de Comunicació del CREAF.
Comparteix

El pinsans van ser una peça fonamental que va portar Charles Darwin a formular la seva teoria de l’evolució per selecció natural. La mida i forma dels seus becs, ben adaptades a consumir diferents tipus de llavors, el van ajudar a entendre com un animal evoluciona adaptant-se a les condicions ecològiques de l’ecosistema on viu. Les illes Galàpagos van ser el seu laboratori ideal, però no va caure en una cosa: evolucionaven només els pinsans? O també una mica les llavors de les plantes que menjaven?

No només els canvis ecològics porten a l’evolució, sinó que els canvis evolutius també provocar canvis en els ecosistemes. 

L’investigador del CREAF Oriol Lapiedra publica avui a PNAS un article que descobreix un vincle íntim i indissoluble entre ecologia i evolució; no només els canvis ecològics porten a l’evolució, sinó que els canvis evolutius també provocar canvis en els ecosistemes. El treball aporta evidències que l’ecologia i l’evolució poden ser dues cares de la mateixa moneda i que la natura s’adapta i evoluciona més sovint i més ràpid del que havia anticipat Charles Darwin. Per descobrir-ho, un equip de recerca internacional ha recreat un experiment en 16 illes artificials amb 220 llangardaixos anolis (Anolis sagrei), una espècie típica de les Bahames, en el que han comprovat que, només en vuit mesos, la mida de les potes d’aquests rèptils arborícoles és capaç de modificar la vegetació, els insectes i les interaccions entre els membres de tot l’ecosistema insular. 

El sorprenent experiment que ara es publica ha demostrat com, a les illes amb llangardaixos anolis que tenen cames curtes, aquests s’enfilen millor als arbres, cacen més aranyes i altres insectes herbívors i això provoca que l’arbust dels manglars (Conocarpus erectus) creixi més ràpidA més, estudis previs han demostrat que si arriben llangardaixos amb cames llargues a una petita illa, els seus descendents evolucionen ràpidament a tenir cames més curtes.

“Per una banda, com que els llangardaixos que es mouen millor entre aquests arbustos són els de cames més curtes, s’afavoreix als llangardaixos de cames més curtes en una relació que es retroalimenta, aquesta part demostra l’efecte de l’evolució sobre l’ecologia. D’altra banda, la selecció natural afavoreix els animals que es mouen millor en les branques primes dels arbustos d’aquestes illes, els de potes més curtes, el que demostra l’efecte de l’ecologia sobre l’evolució”.

ORIOL LAPIEDRA, investigador del CREAF i un dels autors d'aquest estudi.

220 llangardaixos en 16 illes

Per fer l’estudi l’equip de recerca ha capturat i mesurat 488 llangardaixos anolis bruns, que són depredadors d’aranyes i altres insectes. De tots els espècimens s’han quedat els de cames més curtes i els de cames més llargues. Després han traslladat aquests rèptils a 16 petites illes del Carib que havien perdut tots els llangardaixos per culpa de l’huracà Dorian i en la meitat d’elles hi han alliberat durant 8 mesos els 110 llangardaixos amb les cames més curtes, i en l’altra meitat, els 110 individus amb les cames més llargues.

Una de les petites illes del Carib on s'ha estudiat als llangardaixos anolis. Foto: Oriol Lapiedra.
Una de les petites illes del Carib on s'ha estudiat als llangardaixos anolis. Foto: Oriol Lapiedra.

Els resultats han estat clars, en les illes amb llangardaixos de cames curtes les aranyes han disminuït un 41%, mentre que la vegetació més comuna ha crescut un 102% en aquestes mateixes illes. En les illes amb llangardaixos de cames llargues, en canvi, no s’ha observat un efecte significatiu sobre el creixement de la vegetació. 

Article de referència

Kolbe, J. J., Giery, S. T., Lapiedra, O., Lyberger, K. P., Pita-Aquino, J. N., Moniz, H. A., Leal, M., Spiller, D. A., Losos, J. B., Schoener, T. W., & Piovia-Scott, J. (2023). Experimentally simulating the evolution-to-ecology connection: Divergent predator morphologies alter natural food webs. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 120(24). https://doi.org/10.1073/pnas.222169112

Notícies relacionades

Notícia
IPBES Namibia
Notícia

L’IPBES publica dos informes per transformar la manera com ens relacionem amb la natura, conservar-la i sobreviure

Notícia
Impacte CREAF
Notícia

L’impacte social de la recerca es consolida a la cultura científica del CREAF

Notícia
MiraMon 30 anys CREAF
Notícia

El MiraMon, 30 anys mirant Catalunya des del cel