Instal·lacions
Instal·lacions
Volem posar-vos-ho fàcil i maximitzar el vostre potencial investigador! El CREAF té el compromís d’impulsar la recerca oferint unes instal·lacions especialitzades i una instrumentació de recerca que satisfaci les necessitats d'una comunitat creixent.
Ecosystem Modelling Facility
Ecosystem Modelling Facility
L' Ecosystem Modelling Facility (EMF) és una petita unitat dins del CREAF especialitzada en la modelització estadística, una forma simplificada i matemàtica d'apropar-nos a la realitat que permet fer prediccions. Ofereix un enfocament especial a la resposta dels ecosistemes al canvi global. L'EMF pretén convertir-se en un punt de trobada per a persones (del CREAF i també alienes) interessades a desenvolupar o aplicar models per predir la resposta dels ecosistemes terrestres als impulsors del canvi global, tant amb finalitats de recerca com de transferència de coneixement.
Aquesta acció és part del Severo Ochoa “ULandscape” finançat l'any 2019 per l'Agència Estatal d'Investigació del Ministeri de Ciència i Innovació espanyol per donar suport als Centres de Recerca d'Excel·lència.
Laboratoris del CREAF
Laboratoris del CREAF
L’edifici del CREAF està dotat de varis laboratoris que permeten l’anàlisi i processament de mostres amb diferents requisits experimentals. Si treballes amb nosaltres tindràs accés a aquestes infraestructures i als equips a gran escala dels Serveis Cientificotècnics de la UAB, que abasten altres metodologies experimentals. Si treballes amb nosaltres tindràs accés a aquestes infraestructures i als equips a gran escala dels Serveis Cientificotècnics de la UAB, que abasten altres metodologies experimentals. Les anàlisis altament especialitzades que requereixen tècniques de seqüenciació d'ADN de gran rendiment o coneixements de bioinformàtica es realitzen amb la col·laboració de plataformes externes de recerca genòmica.
Espai dedicat a l’ecologia del sòl: anàlisis físiques, químiques i biològiques del sòl, com són determinar la concentració de determinats nutrients, la microbiologia o les comunitats del medi.
En els últims anys també ha servit en el camp de l’ecotoxicologia, en l’estudi de sòls contaminats o descontaminats. Per exemple, a partir de diferents bioindicadors, com són els col·lèmbols (Folsomia candida), els oligoquets (Enchytraeus crypticus), i els isòpodes (Porcellionides sexfasciatus), dels quals disposa el laboratori.
Compta amb un forn de calcinació, per a l’assecament de carbonats, matèria orgànica, etc.; una estufa; un lector d’absorbància multiplaca, molt útil a l’hora de mesurar activitat enzimàtica; diferents centrífugues i es complementa amb un altre petit laboratori, on hi ha extractors de fauna Berlese i una sala climatitzada per a les incubacions (a part de les cambres, que hi ha a ambdós laboratoris).
Laboratori comunitari, que resulta útil per a tots els grups de recerca del CREAF i del qual disposen amb total llibertat.
Disposa de dues bàscules de precisió per afinar els pesos; bàscules tradicionals; un liofilitzador, que fa el buit i deixa el material sec; un microscopi òptic de doble immersió en oli amb càmera acoblada i un microscopi invertit, que per exemple el grup de Paleobiologia està utilitzant per analitzar fitoplàncton i zooplàncton als sediments d’aigües clares.
El CREAF té un laboratori destinat a la realització d’experiments que requereixen de reactius, dissolvents, etc. i molt utilitzat per la Unitat d’Ecologia Global en l’anàlisi de diferents sòlids (concentracions de fòsfor, de nitrogen, etc.) i metabolòmica. El laboratori compta amb una centrífuga; un agitador vòrtex; un sonicador, que trenca les membranes dels sòlids mitjançant ultrasons; una liofilitzadora; diversos congeladors i els productes químics necessaris (àcids, bases, dissolvents).
Hi ha un altre laboratori destinat a fer experiments de COVs (compostos orgànics volàtils, que permeten l’estudi de la relació planta-planta, planta-animal i/o planta-atmosfera), perquè consten d’equips complets d’intercanvi de gasos i mostreig d’emissions.
Al laboratori s’hi troben dos equips complets d’anàlisi: injectors de líquid o gas (amb capacitat per 98 vials), unitats d’absorció tèrmica, espectròmetres, cromatògrafs, etc.
Espai enfocat a l’anàlisi de l’aigua de pluja i dels cursos d’aigua. Per exemple, el grup de sòls l’està utilitzant per trobar concentracions de nitrats i nitrits lixiviats.
Està equipat amb un PH-metre, cromatògraf de ions i cations, conductímetre i estufes. El CREAF també treballa per implementar un sistema que utilitza recol·lectors de pluja i neu equipats amb cartutxos de resina d'intercanvi. Aquests col·lectors passius estimen la deposició atmosfèrica actual en àrees remotes als Pirineus.
Dos espais destinats a analitzar tranquil·lament i espaiosa els materials recollits al camp, com poden ser sediments, plantes, testos per diferenciar nivells de sequera, etc.
Se separen entre ells pel volum del material que acullen: les mostres de major mida comencen al laboratori de mostres grans i en els següents passos aniran al de mostres fines per estudiar-se amb més detall, si s’escau.
Laboratori comunitari, útil per a qualsevol grup en algun punt de la seva recerca, i aïllat, doncs es necessita seguretat quan es fan reaccions que alliberen vapors.
Consta de dues campanes extractores; un destil·lador convencional; un destil·lador Kjeldahl, molt útil a l’hora de determinar el nitrogen de sòls, aigües i aliments; i armaris amb els àcids més freqüents per a les digestions.
Laboratori dotat amb la infraestructura bàsica per aplicar les eines moleculars en la comprensió de qüestions ecològiques i/o evolutives. Aquesta infraestructura canvia constantment en funció de les necessitats dels i les usuàries.
Disposa de dos termocicladors (capacitat per a 96 tubs de 0,2 ml o 1 placa de 96); una centrifugadora amb dos rotors intercanviables; una centrífuga (per 24 tubs Eppendorf); una bàscula de precisió; dos congeladors verticals; una cabina de flux laminar, dos agitadors vòrtex horitzontals; un bany termostàtic de bloc metàl·lic, un autoclau de sobretaula (capacitat de 12 litres) i tres fonts d’alimentació per a sistemes d’electroforesi.
Camps i estacions experimentals
Camps i estacions experimentals
El CREAF també disposa d’una xarxa d'estacions de recerca experimentals creades per dur a terme estudis a llarg termini de diferents tipus d'ecosistemes i controlats des de fa dècades: estació del Montseny (muntanyes no mediterrànies), estació de Prades (muntanya mediterrània) i estació de Garraf (mediterrània de terres baixes). Aquestes estacions ofereixen als i les investigadores visitants l'oportunitat d'investigar processos ecològics a llarg termini i durant llargues escales espacials. El CREAF també disposa d'instal·lacions creades per dur a terme programes de seguiment ecològic a llarg termini de diverses pràctiques silvícoles. Aquest control està ajudant a millorar l'estructura i la dinàmica dels boscos de tipus mediterrani sotmesos a pertorbacions (sequera, incendis forestals) o degradats per pràctiques de gestió deficient.
La recerca que es fa al centre requereix de l’experimentació en condicions controlades i diversos grups del CREAF porten a terme aquest tipus d’experiments a les instal·lacions del Servei de Granges i Camps Experimentals de la UAB.
Actualment, l’ús dels hivernacles és molt freqüent per l’espai que tenen per encabir centenars de mostres vegetals.
Estació biològica a prop de Barcelona. Situada al parc natural de la Serra de Collserola, una de les àrees més importants i millor conservades de la zona metropolitana de Barcelona, Can Balasc compta amb laboratoris i hivernacles, una casa d'hostes amb habitacions per a investigadors visitants i 100 ha de boscos i llocs experimentals amb finalitats de recerca. És ideal per avaluar els efectes del canvi global en els ecosistemes metropolitans mediterranis (canvis en l'ús del sòl, incendis forestals i espècies invasores). Té diversos experiments de camp que han estat funcionant des de fa més de 15 anys i que formen part de les Xarxes Espanyoles i Europees de Recerca Ecològica a Llarg Termini (LTER-Espanya i LTER-Europe).
Caldes de Montbuí
Parcel·les agrícoles permanents de seguiment d’aplicació de biochar. Localitzades a l’IRTA Torre Marimon (Caldes de Montbui). Es tracta d’un mesocosmos a l’aire lliure on es va aplicar biochar el 2011 i es cultiva des de llavors amb ordi, seguint les pràctiques agrícoles de la zona. Fàcil accés i possibilitat de dormir a prop.
Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
Parcel·la al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Bosc jove gestionat, amb vegetació d’aiguamolls i bosc de ribera. Disposa de sensors de temperatura i humitat i un sistema de seguiment. Fàcil accés i possibilitat de dormir a prop.
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Can Jordà)
Parcel·la al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Bosc adult i gestionat, amb fagedes, rouredes submediterrànies i temperades, camps de cultiu. Disposa d’una xarxa de sensors de temperatura i humitat Lascar. Fàcil accés i possibilitat de dormir a prop.
Parc Natural del Montseny
Parcel·la a la fageda de Santa Fe. Bosc adult gestionat. Vegetació de fageda madura. L’accés no és gaire fàcil i no hi ha possibilitat de dormir a prop.
Vall d’Ordino, Andorra
Parcel·la a la Vall d’Ordino, en un bosc adult de pi negre. Disposa de dendròmetres i caixes niu. No és gaire fàcil accedir-hi, però hi ha possibilitat de dormir a prop.
Parc del Garraf
Bosc proper a Olivella, jove, no gestionat, que s’estructura en un matollar regenerat després d’un incendi forestal (1994). Disposa d’estació meteorològica i d’un tractament de sequera experimental. L’accés no és gaire fàcil i no hi ha possibilitat de dormir a prop.
Meranges, La Cerdanya
Parcel·la a sobre de Meranges. Pineda de pi negre amb arbres adults i algun jove. Bosc no gestionat. L’accés és remot i no hi ha possibilitat de dormir a prop.
Prades
Parcel·la d’alzinar a Poblet. Bosc adult no gestionat amb elevada densitat de troncs. Disposa d’estació meteorològica i d’un tractament de sequera experimental. L’accés és remot i no hi ha possibilitat de dormir a prop.
Col·leccions
Col·leccions
El CREAF té tres col·leccions de referència. Una amb més de 30.000 espècimens de pol·linitzadors, una altre amb mostres de sòl de boscos i pastures de Catalunya caracteritzades en termes de propietats físiques, químiques i biològiques i una última amb 7.500 cores o testimonis d'arbres mediterranis.
La col·lecció de pol·linitzadors va començar el 2006 paral·lelament a l’inici de la línia d’investigació relacionada del CREAF, dirigida per Jordi Bosch i Anselm Rodrigo, i ha arribat a assolir desenes de milers d’exemplars de 750 espècies diferents d’insectes pol·linitzadors.
No ha anat creixent només per les captures esporàdiques, sinó que darrere hi ha mostreigs sistemàtics i estandarditzats. Els mètodes que han emprat principalment són les captures amb xarxes entomològiques, les trampes de colors i els niadors per a abelles i vespes solitàries. La col·lecció conté mostres de diferents llocs de la península Ibèrica, com per exemple Catalunya (Garraf, Montseny, Lleida, Olot), Sierra Nevada, Conca i Burgos.
A més, disposa d’una base de dades correlacional on es recull informació de l’abundància d’algunes espècies, els seus trets funcionals (com la mida corporal o la longitud de les peces bucals) i les interaccions que s’han pogut observar (en quines plantes recullen pol·len, quins tipus de paràsits hi ha als nius, trets comportamentals, etc.). De fet, aquesta col·lecció ja ha estat emprada per anàlisis moleculars i metanàlisis amb alguns centres col·laboradors.
Des dels anys 70 en cada estudi fet pel Grup de Sòls del CREAF i la UAB s’ha conservat un perfil descriptiu de camp i l’anàlisi corresponent dels sòls utilitzats. Així, ha acabat convertint-se en una col·lecció d’horitzons —l' Edafoteca— de tot Espanya, que comprèn mostres des de Galícia a les illes Balears, passant per Catalunya o Cantàbria.
La xifra ha anat creixent fins l’actual miler d’exemplars i s’han utilitzat ja per comparar sòls d’un mateix indret en diferents anys, per estudiar els sòls de pedreres on s’ha fet restauració ambiental i per l’anàlisi d’isòtops.
Arran de la seva participació en l’Inventari Ecològic Forestal de Catalunya, el Grup de Dinàmica Forestal i Incendis conserva més de 7.500 cores d’arbres típics de la zona mediterrània.
La col·lecció en comprèn dos tipus: cores parcials, on només s’ha extret una petita part del tronc per fer una estima del creixement en els últims anys; i cores complets, aquells dotats de tota una sèrie temporal (fins al nucli del tronc).
En total, es van extreure representants de cada classe diamètrica —a partir dels 5 cm de gruix del tronc— en unes 2.000 parcel·les forestals i de tot tipus d’espècies de la regió catalana, excepte l’alzina (Quercus ilex) i l’alzina surera (Quercus suber). Això és així per a la naturalesa de la fusta d’aquests exemplars, doncs no tenen un sistema de creixement típic.
Aquest material ja ha estat emprat en diferents articles científics, per fer mesures producció dels boscos, edat d’aquests, creixement mitjà, etc. i es pot trobar a Can Balasc.
Plataformes científiques de recerca
Plataformes científiques de recerca
Soluciona les teves necessitats cercant per plataforma, categoria o centre CERCA
El CREAF forma part de la plataforma CERCAGINYS, un repositori de les infraestructures científico-tècniques dels centres CERCA finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación.
