Especies exòtiques

A Catalunya hi ha 1678 espècies exòtiques identificades, el 40% són espècies que no formen poblacions estables, però ja coneixem 198 espècies (el 12% del total d’exòtiques) que han aconseguit establir-se i expandir-se de manera àmplia pel territori i reben la consideració d’espècies invasores.

L'abella ha colonitzat gran part dels països de l'Europa central a un ritme vertiginós i els seus registres s'han multiplicat per deu en els darrers anys

Ahir, 2 de desembre, es va presentar el Tercer atles dels ocells nidificants de Catalunya, un projecte impulsat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) que fa una fotografia exhaustiva de totes les espècies d’ocells que nidifiquen a Catalunya.

La globalització no facilita només el turisme, el comerç internacional i l’intercanvi de cultures, sinó que també afavoreix l’entrada d’espècies exòtiques.

La majoria de les noves espècies exòtiques introduïdes no s’adapten bé al nou paisatge i moren, o s’estableixen en petites poblacions. Però en alguns casos sí poden sobreviure, escampar-se ràpid pel nostre territori i competir amb les espècies natives fins al punt de desplaçar-les. Són les que es coneixen com a espècies exòtiques invasores.

Bernat Claramunt participa a la COST Action AlienCSI per abordar qüestions d'investigació multidisciplinària i desenvolupar i implementar estratègies de ciència ciutadana que ajudin a la ciència a entendre l'ecologia i la dinàmica de les espècies invasores.

Provinent d’Amèrica del Sud, és una formiga extremadament petita, d’1 mm de llargada. S’ha detectat recentment a Marbella, però la seva expansió és probable, segons els experts. La picada, força molesta pels humans, s’ha vist que pot deixar cecs als animals quan els clava el fibló diminut a l’ull.

Recentment s'ha generat un certa controvèrsia sobre si hi ha pins autòctons o no a la península Ibèrica i si s'han d'eliminar d'alguns hàbitats. Un grup d'ecòlegs de l'AEET hi aporten el seu coneixement per ajudar a tancar el debat.

Prové de l’est d’Àsia, fa una dècada que va arribar a Europa i s’ha detectat per primer cop a Catalunya aquest 2018. Es pot distingir fàcilment de la vespa asiàtica pels seus hàbits, tot i que són de mida semblant, i no suposa un perill per als humans.

Un estudi liderat per l’investigador del CSIC al CREAF Daniel Sol revela que les ciutats preserven de mitjana 450 milions d’anys menys d’història evolutiva en comparació amb els ambients naturals. Els ocells capaços de sobreviure en ambients altament urbanitzats han evolucionat més recentment. L’arribada d’espècies exòtiques no compensa aquesta diversitat evolutiva tan baixa.