Daniel sol
Què fa que un animal sigui més intel·ligent que un altre?
Des de fa temps s'argumenta la intel·ligència està relacionada amb la mida del cervell. Aquesta teoria, anomenada “teoria de l’encefalització”, defensa que el teixit cerebral “extra” d’un cervell més gran permet dedicar més neurones a tasques cognitives. No obstant això, fins ara no disposàvem d’evidències científiques que ho recolzessin. Una raó ha estat la dificultat de comptabilitzat la densitat neuronal en diferents espècies animals.
Per què i com els corbs han colonitzat el món?
El humans, els cocodrils i els corbs tenen quelcom en comú. Tots ells s’han expandit per tots els racons del planeta. Si viatgem de Barcelona a Austràlia, tot i l’enorme distància, trobarem grups d’animals que també viuen a casa nostra, veurem per exemple òlibes, orenetes, galls de canyar, corbs i... certament humans, tots aquests animals es troben tan lluny perquè han estat capaços de colonitzar gairebé la totalitat del planeta. Però, què fa que ho hagin pogut fer mentre que d’altres grups animals han quedat reduïts a petites zones del planeta?
L'extraterrestre que va descobrir la biodiversitat
Un article de Daniel Sol inspira un conte infantil que posa en valor la conservació de la biodiversitat i en el què, a més, l'investigador ha col·laborat.
Les espècies d’abelles amb cervells més grans aprenen millor
Tenir un cervell més gran incideix directament en l'aprenentatge de les abelles, una teoria ja demostrada en aus i primats, que es posa en evidència en un estudi publicat a la Royal Society Open Science i liderat per un equip científic del CREAF i l'Estació Biològica de Doñana (CSIC).
Ser capaç d'innovar redueix el risc d’extinció dels ocells
Un estudi a Nature Ecology and Evolution revela que la capacitat d’inventar nous comportaments representa per als ocells un clar avantatge evolutiu per fer front a la destrucció dels seus hàbitats, però no sempre suposa cap garantia de supervivència.
Tenir un cervell gran o criar moltes vegades permet a les aus ser bones urbanites
Un estudi internacional dóna noves pistes sobre com preservar la biodiversitat d’ocells a les ciutats. L’estudi ha estat liderat per Ferran Sayol, investigador de la Universitat de Gothenburg (Suècia) i Daniel Sol, investigador del CSIC al CREAF.
Tenir un cervell gran pot accelerar la formació de noves espècies
L'estudi liderat pel CREAF i publicat a la revista Evolution pren els ocells com element d'estudi i demostra que la mida del cervell és més important a l'hora de formar noves espècies que altres característiques com la de ser una espècie generalista o el fet de viure en una illa. Els lloros són un clar exemple d'aquest fenomen, es caracteritzen tant per tenir cervells grans i també tenen un ritme de formació de noves espècies molt elevat. Actualment, hi ha més de 350 espècies de lloros vives a tot el món.
Viure en una illa és una decisió intel·ligent
Les espècies d’ocells que viuen en illes han evolucionat cap a cervells més grans que els seus parents del continent. Les condicions insulars han afavorit la selecció d’aquesta característica un cop colonitzada la illa per permetre afrontar millor els canvis ambientals.
Resum de la jornada "Invasions biològiques: punt de trobada entre recerca i gestió"
El passat 21 de novembre va tenir lloc a Barcelona la XVI jornada conjunta entre el CREAF, la SCB i la ICHN. Aquesta edició va comptar amb persones expertes de l'àmbit de les invasions que ens van oferir una imatge global sobre aquesta temàtica.