Un model basat en tècniques d'aprenentatge automàtic i dades per satèl·lit permet predir si la reducció de l’activitat econòmica disminueix els contagis causats per epidèmies. L'objectiu és afinar millor el temps i el grau de les mesures de confinament.
L'Observatori Ciutadà de Papallones Urbanes, l’ uBMS, comptabilitza entre maig i juny un 28% més d'espècies diferents de papallones i un 74% més de papallones que al 2019. Un hivern i primavera plujosos, i la interrupció de les tasques de gestió de parcs i jardins a partir del confinament per la Covid19, podrien ser el còctel que expliqui aquest augment.
Al llarg de la història, les pandèmies són un dels pocs exemples on la societat s’ha decidit per educar a l’aire lliure i la intenció en aquests casos sempre ha estat la de disminuir el contagi. Per exemple, van ser moltes les escoles d’Europa i Amèrica que van traslladar les taules, cadires i pissarres als patis o als boscos dels voltants arran de l’auge de la tuberculosi durant l’inici del segle XX.
"És l'economia, estúpid"! Aquest famós eslògan va ser encunyat l’any 1992 per James Carville, estratega de campanya de Bill Clinton en la seva cursa amb George W. Bush per guanyar les eleccions a la Casa Blanca. En aquell moment, la pràctica totalitat de líders mundials estaven convençuts que el creixement econòmic era la clau de volta del progrés i d’una societat pròspera i sana.
Text escrit per Carles Castell, doctor en ecologia i expert en conservació d’espais naturals.
Som a l'any u després de la primera pandèmia. Tot el planeta està ocupat per humans que encara creuen en el PIB ... Tot? No! Un centre d'investigació poblat per una mica de tot, la veritat, busca maneres per fer que el planeta segueixi sent habitable per a la nostra espècie.
Som a l'any u després de la primera pandèmia. Tot el planeta està ocupat per humans que encara creuen en el PIB ... Tot? No! Un centre d'investigació poblat per una mica de tot, la veritat, busca maneres per fer que el planeta segueixi sent habitable per a la nostra espècie.
Quin impacte sobre la fauna té el confinament de les persones a les ciutats? Arran de la crisi del coronavirus, aquesta pregunta ha estat freqüent i ha donat lloc a moltes especulacions. Tot i que no hi ha dades per estimar l’impacte, els estudis previs permeten anticipar-ne algunes conseqüències.
L'investigador del CREAF Frederic Bartumeus colidera aquest nou projecte que analitza dades massives que s'estan obtenint dels operadors de telefonia i servidors de mapes per explicar com ha canviat la mobilitat. Els resultats seran clau per analitzar com es pot aixecar el confinament i millorar les estratègies que es prenguin en aquesta i en futures epidèmies.
La conservació del medi natural té una relació molt directa i fonamental amb l'epidèmia actual de la COVID19 i amb el risc que aquesta situació sigui molt més freqüent en temps venidors. L'ecòleg Carles Castell ens desgrana el perquè.
