La Xina s’ha marcat com a meta assolir el punt màxim d’emissions de diòxid de carboni el 2030 i a partir de llavors reduir les emissions fins arribar a la neutralitat de carboni l’any 2060. Per aconseguir-ho, necessita augmentar l’energia fotovoltaica i eòlica fins a 10-15 petawatts hora (PWh).
La natura fa milions d'anys que se les arregla amb uns quants elements de la taula periòdica. Carboni, calci, oxigen, hidrogen, nitrogen, fòsfor, silici, sofre, magnesi i potassi construeixen gairebé tota la vida del planeta (troncs, fulles, pèls, dents, etc). En canvi, per construir el món dels humans, les urbs, els productes sanitaris, les vies dels trens, els avions i els motors, els ordinadors o un telèfon mòbil, en necessitem moltíssims més elements químics.
La revista Science publica un article perspectiva dels investigadors del CREAF Josep Peñuelas i Jordi Sardans sobre el desequilibri de nutrients a la terra, els seus efectes a la vida i les possibles solucions.
L'estudi 'A systematic global stocktake of evidence on human adaptation to climate change' publicat a la revista Nature Communications desvetlla que les mesures que es prenen són fragmentades, locals i no transformadores. El CREAF fa una crida per proposar mesures més integradores, coordinades i capaces de reduir el risc que suposa el canvi climàtic per a les persones.
Un model basat en tècniques d'aprenentatge automàtic i dades per satèl·lit permet predir si la reducció de l’activitat econòmica disminueix els contagis causats per epidèmies. L'objectiu és afinar millor el temps i el grau de les mesures de confinament.
Entre 1960 i fins avui, al món s’ha multiplicat per 10 l’ús de nitrogen per fertilitzar cultius de blat, perquè millora el rendiment del sòl. Aquesta pràctica pot estar directament relacionada amb l’alta prevalença de la celiaquia, una afecció humana auto immune.
La necessitat d’una ciència inclusiva, el biaix dels rànquings, la pèrdua de cervells i la responsabilitat en formar persones centren un debat amb els 4 investigadors del CREAF inclosos a l’índex Clarivate de The Web of Science 2020 entre els més citats.
Un nou estudi publicat a Science posa en evidència que l’efecte fertilitzant de l’excés de CO2 sobre la vegetació disminueix a tot el món. La manca d’aigua i nutrients limita l’enverdiment observat els darrers anys i pot fer que augmentin ràpidament les temperatures i els nivells de CO2 a l’atmosfera i, com a conseqüència, hi hagi canvis climàtics cada vegada més greus.
El balanç entre el fòsfor dedicat a la producció de peix i marisc (necessari pel seu creixement i el del seu esquelet i closca) i el que n'obtenim de la pesca està desequilibrat. Per revertir-ho, l'aqüicultura ha d'augmentar l'eficiència mitjana de l'ús de fòsfor del 20% actual fins al 48% l'any 2050.
