Aquests dies la ramaderia extensiva és un tema candent, polititzat fins a l'extrem. Des del nostre rol científic, ens aventurem a respondre algunes preguntes que sorgeixen. Si tota la ramaderia d'Espanya fos extensiva, on aniria a pasturar? Als prats? A les muntanyes? No les perjudicaria?
La vulnerabilitat dels boscos davant la situació de sequera i les altes temperatures dels darrers anys a les zones de muntanya mitjana mediterrània (entre 500 i 1.500 metres d’alçada) ha subratllat la necessitat d’aplicar una gestió del territori adaptada al canvi climàtic que permeti aconseguir un paisatge més resilient.
El bosc mediterrani pateix una manca de gestió deguda a les seves particularitats: baixa productivitat, poca rendibilitat econòmica del seu aprofitament, falta d’incentius, inexistència d'indústria de la fusta i tipus de propietat, entre d'altres. Aquesta situació afecta la seva biodiversitat i als serveis ecosistèmics que proporciona. Per això, des de la ciència se'n reclama una gestió orientada a garantir reptes com ara la seva supervivència, resiliència i adaptació al canvi climàtic.
L'estudi 'A systematic global stocktake of evidence on human adaptation to climate change' publicat a la revista Nature Communications desvetlla que les mesures que es prenen són fragmentades, locals i no transformadores. El CREAF fa una crida per proposar mesures més integradores, coordinades i capaces de reduir el risc que suposa el canvi climàtic per a les persones.
El projecte, finançat pel programa LIFE, es desenvoluparà a les zones de muntanya mitjana, entre els 500 i els 1000m d'alçada. En aquestes àrees, el consorci liderat pel CREAF vol recuperar zones de pastures, introduir vinyes i gestionar el bosc per a la prevenció d’incendis forestals, entre d'altres accions.
