L'estudi 'A systematic global stocktake of evidence on human adaptation to climate change' publicat a la revista Nature Communications desvetlla que les mesures que es prenen són fragmentades, locals i no transformadores. El CREAF fa una crida per proposar mesures més integradores, coordinades i capaces de reduir el risc que suposa el canvi climàtic per a les persones.
Entre 1960 i fins avui, al món s’ha multiplicat per 10 l’ús de nitrogen per fertilitzar cultius de blat, perquè millora el rendiment del sòl. Aquesta pràctica pot estar directament relacionada amb l’alta prevalença de la celiaquia, una afecció humana auto immune.
Per primera vegada es connecten dos fenòmens que passen en estacions de l'any diferents: les altes temperatures avancen i allarguen la primavera, per tant la vegetació creix més intensament i absorbeix més humitat del sòl. La conseqüència és estius més secs i calorosos.
Un estudi en el que han participat diversos investigadors del CREAF conclou que les plantes amb menys nitrogen i fòsfor a les seves fulles alternen els anys de reproducció per poder-ho fer de manera massiva en les èpoques de bonança. És el cas dels roures, les alzines o els fajos.
Un treball amb participació del CSIC i del CREAF, i publicat a PNAS, revela que el temps de permanència del carboni en els boscos s’ha reduït cada any entre el 0,2 i el 0,3% en les últimes dècades. La major concentració de CO2 i, sobretot, els augments de temperatura i les sequeres, acceleren la mortalitat de la vegetació. És un factor rellevant en les projeccions de canvi climàtic, ja que indica la capacitat dels embornals per retenir el carboni.
Les investigadores Sara Marañón i Rossella Guerrieri van participar dimecres passat en un cafè científic a la Casa Orlandai per explicar perquè és tan important el nitrogen per als éssers vius i com funciona el seu cicle. Ens han donat les seves opinions.
Una investigació internacional aplica per primera vegada microones passives de banda L per mesurar de forma més fiable les reserves i els fluxos de carboni en els boscos tropicals del planeta. El treball, dirigit per Josep Peñuelas del CSIC al CREAF, es va publicar recentment a la revista Nature Plants.
Els investigadors del CREAF Benjamin Stocker i Josep Peñuelas, publiquen a Nature Geoscience que els estudis sobre l'impacte de les sequeres que es basen en dades de satèl·lit no tenen en compte els efectes que comporta la humitat del sòl.
Un treball amb participació de Josep Peñuelas del CREAF, obté les temperatures òptimes dels ecosistemes vegetals terrestres de tot el planeta i indica quin marge tenen els ecosistemes per adaptar-se als augments de temperatura: si se sobrepassa, l'ecosistema deixa de créixer ràpidament.
Avui, en la Vaga Global pel Clima el CREAF es fa ressò d’aquest article que adverteix que plantar arbres pot convertir-se en una excusa per continuar emetent CO2 a l’atmosfera. Segons Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF, els esforços s’han de dirigir a reduir fins a eliminar la crema de combustibles fòssils.
