La primera avaluació dels fluxos de CO2 d’un sistema de farratger de gestió intensiva als Pirineus demostra que l’assimilació neta de CO2 és molt més alta en cultius mixtes que en els monocultius.
El reservori mundial més important de carboni en el sòl es la torba, un tipus de sòl d’origen vegetal que es troba en zones saturades d’aigua (que anomenem molleres, aiguamolls o torberes). Aquests sòls acumulen més de 550 Gt de carboni en forma de material d’origen vegetal sense descompondre, el que representa el 42% del carboni emmagatzemat als sòls de tot el món.
Avui, en la Vaga Global pel Clima el CREAF es fa ressò d’aquest article que adverteix que plantar arbres pot convertir-se en una excusa per continuar emetent CO2 a l’atmosfera. Segons Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF, els esforços s’han de dirigir a reduir fins a eliminar la crema de combustibles fòssils.
El Global Carbon Budget 2017 ha analitzat les fonts d’emissió i els embornals de carboni a nivell mundial. Aquest any l’investigador Benjamin Stocker del CREAF ha col·laborat en l’informe aportant i preparant dades sobre com havia canviat l’ús del territori per poder estimar com aquests canvis havien afectat les emissions de CO₂.
La COP21 fixava un augment màxim de la temperatura el 2100 en 1,5 ºC respecte la dels nivells preindustrials. Només un escenari on es redueixin molt les emissions humanes de CO2, hi hagi un creixement important de les renovables, i potser amb una aplicació de tecnologies de segrest artificial de carboni, permetria acomplir l’objectiu.
Un equip d'investigadors del CREAF ha estat l'encarregat d'elaborar alguns dels capítols de l'informe "Els boscos i la biodiversitat enfront del canvi climàtic: Impactes, Vulnerabilitat i Adaptació a Espanya", promogut pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació y Medi Ambient i la Fundación Biodiversidad.
Què estudia el CREAF sobre el segrest de carboni, els boscos i canvi climàtic? Quins són els projectes actius o recents que s'han realitzat en aquest camp? Descobreix-ho a continuació.
Astúries, Galícia, Cantàbria i País Basc són les comunitats amb més concentració de carboni subterrani. Múrcia, Extremadura i Andalusia són les comunitats que en concentren menys. Catalunya està en la mitjana espanyola i acumula 8,8 Kg de carboni per m2
