Un estudi on ha participat en Josep Peñuelas del CREAF, i publicat a Science Advances, afirma que al 2100 la biodiversitat de la conca de la Mediterrània, el Japó o Àfrica equatorial estaran amenaçades per l'increment d'ozó a l'atmosfera.
El reservori mundial més important de carboni en el sòl es la torba, un tipus de sòl d’origen vegetal que es troba en zones saturades d’aigua (que anomenem molleres, aiguamolls o torberes). Aquests sòls acumulen més de 550 Gt de carboni en forma de material d’origen vegetal sense descompondre, el que representa el 42% del carboni emmagatzemat als sòls de tot el món.
Un estudi publicat a la revista Science, liderat per Carles Ibáñez de l'IRTA i en el qual participa Josep Peñuelas del CREAF, alerta que depurar les aigües perquè siguin més clares no sempre implica un retorn a les condicions sanes del riu, sinó que també es poden produir efectes indesitjables en tot l'ecosistema.
L'activitat humana augmenta la deposició de nitrogen i altera profundament el cicle del nitrogen (N) en tot el planeta. La investigadora del CREAF Rossella Guerrieri ha treballat durant la seva beca internacional Marie Skłodowska-Curie estudiant el paper dels microorganismes de les fulles en la nitrificació. La seva hipòtesis era que aquests microorganismes fèien una contribució important al cicle del nitrogen. El portal CORDIS de la Comissió Europea ha fet un resum del seu treball.
“Estic nerviós, de fet avui tinc un assaig a la tarda i no ho porto gaire bé”, confessa somrient en Marcos Fernández-Martínez. Però la seva actitud i la seva mirada, calmada i tranquil·la, denoten aquella serenitat de qui se sap segur de la feina feta. Una feina que l’ha portat els últims quatre anys fins avui, divendres 22 de gener de 2016, a la defensa de la seva tesi.
Una de les major aportacions de CO2 que rep l'atmosfera prové de les comunitats microbianes del sòl.
Segons l’estudi publicat a Nature Geoscience, la Xina aporta el 43% d’aquest percentatge. Durant dècades s’havia pensat que l’activitat humana només aportava un 5% del fòsfor que circula per l’atmosfera. Més fòsfor a l’aire vol dir més fòsfor depositat al sòl, això pot potenciar el creixement de les plantes i la seva capacitat de segrestar CO2 atmosfèric, per tant l’activitat humana pot estar alterant els cicles del fòsfor i del carboni en un ordre de magnitud fins ara desconegut.
El professor Josep Peñuelas investigador del CSIC al CREAF lidera el projecte IMBALANCE-P, finançat amb 13.6 milions d’euros pel prestigiós programa de recerca ERC Synergy Grants de la UE. El projecte, de sis anys de durada, analitzarà les implicacions mundials que pot tenir l’escassetat de fòsfor i valorarà quins impactes està produït el desequilibri entre les proporcions de fòsfor, carboni i nitrogen que estan patint els diferents ecosistemes del planeta.
En un comentari a la revista Nature Geoscience l’investigador del CREAF Josep Peñuelas i un equip d’investigadors internacionals han avaluat el problema de subministrament d’aliments al que haurà de fer front el planeta si esgotem les nostres reserves de fòsfor. Les projeccions de futur mostren que les reserves de fòsfor s’esgotaran en els propers 40 o 400 anys. Els investigadors proposen racionalitzar l’ús del fòsfor per part dels països més rics i invertir en noves tecnologies de reciclatge o de producció artificial d’aquest nutrient.
