Són 4 estudiants del grau en Biologia o en Ciències Ambientals a la universitat i provenen de ciutats i realitats ben diferents. Les uneix la curiositat i la determinació per acceptar el repte d’integrar-se en un grup de recerca del CREAF durant 2 mesos, gràcies al programa de beques Summer Fellowships.
El col·lapse de les civilitzacions ens ha cridat sempre l’atenció: s’hi han dedicat llibres sencers, pel·lícules i milers de llegendes. Què fa que unes poblacions humanes desapareguin i d'altres no? Té relació amb crisis climàtiques i pandèmies com les actuals?
El reservori mundial més important de carboni en el sòl es la torba, un tipus de sòl d’origen vegetal que es troba en zones saturades d’aigua (que anomenem molleres, aiguamolls o torberes). Aquests sòls acumulen més de 550 Gt de carboni en forma de material d’origen vegetal sense descompondre, el que representa el 42% del carboni emmagatzemat als sòls de tot el món.
Va ser l’episodi eruptiu més important de l'Holocè conegut de l'Antàrtida. L'anàlisi dels sediments ha permès establir la data de l'erupció, comparable en volum de roca projectada a la del volcà Tambora el 1815.
El CREAF forma part del projecte REPLIM, una iniciativa que pretén avaluar els impactes del canvi climàtic al Pirineu a través de l’estudi de llacs i torberes. El projecte, liderat per l’Institut Pirinenc d’Ecologia, va iniciar el seu camí el passat juliol.
Investigadors del CREAF, l’ICTJA-CSIC i la UB relacionen els canvis amb dos fenòmens atmosfèrics, l’Oscil·lació de l’Atlàntinc Nord (NAO) i la de l’Atlàntic Est (EA). L'estudi s’ha dut a terme amb l’ajut de testimonis de sediment lacustre recuperats a la Sierra de Gredos, a més de 2.000 metres d’altitud.
Investigadors de l’ICTJA-CSIC, del CREAF i de la Universitat de Barcelona han extret diverses mostres de sediments del fons de diferents llacs amb una sonda. Amb aquests testimonis han pogut reconstruir els canvis ambientals dels darrers 3.000 anys d’història climàtica, ecològica i cultural de l'illa. Els registres de pol·len que s’havien utilitzat fins el moment eren discontinus i donaven la falsa idea que la desforestació de l’illa havia estat sobtada i provocada exclusivament per la sobreexplotació humana.
