Olga margalef
Quan una beca esdevé el repte d'integrar-se en un grup de recerca
Són 4 estudiants del grau en Biologia o en Ciències Ambientals a la universitat i provenen de ciutats i realitats ben diferents. Les uneix la curiositat i la determinació per acceptar el repte d’integrar-se en un grup de recerca del CREAF durant 2 mesos, gràcies al programa de beques Summer Fellowships.
El canvi climàtic i el creixement poblacional, claus del declivi de la civilització de l'Illa de Pasqua
El col·lapse de les civilitzacions ens ha cridat sempre l’atenció: s’hi han dedicat llibres sencers, pel·lícules i milers de llegendes. Què fa que unes poblacions humanes desapareguin i d'altres no? Té relació amb crisis climàtiques i pandèmies com les actuals?
"L'àrtic pot actuar com un amplificador del canvi climàtic amb retroalimentacions que tindrien conseqüències que encara no podem preveure", entrevistem a Sergi Pla
L'investigador del CREAF ha estat escollit membre del grup de treball sobre ecosistemes terrestres i aigües continentals del International Arctic Science Committee IASC. Aquesta entrevista indaga sobre els reptes d'aquest compromís i sobre vulnerabilitat de l'Àrtic al canvi climàtic.
Investigadors del CREAF estudien a Alaska el desgel del permafrost que provoca el canvi climàtic en les torberes àrtiques
El reservori mundial més important de carboni en el sòl es la torba, un tipus de sòl d’origen vegetal que es troba en zones saturades d’aigua (que anomenem molleres, aiguamolls o torberes). Aquests sòls acumulen més de 550 Gt de carboni en forma de material d’origen vegetal sense descompondre, el que representa el 42% del carboni emmagatzemat als sòls de tot el món.
La complicada història de l’illa de Pasqua
Que hi ha darrere del col·lapse de la societat de l'illa de Pasqua? Jaume Terradas desgrana en aquest article les diferents teories, les evidències i les reflexions sobre un tema que ha despertat l'interès de científics de disciplines molt diferents.
Socialment IGUALS, Humanament DIFERENTS
Amb motiu del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, al CREAF hem elaborat un vídeo d'entrevistes amb dones i homes que fan recerca en el nostre centre.
La desforestació que va patir l'Illa de Pasqua va ser gradual i no només atribuïble a la pressió humana
Investigadors de l’ICTJA-CSIC, del CREAF i de la Universitat de Barcelona han extret diverses mostres de sediments del fons de diferents llacs amb una sonda. Amb aquests testimonis han pogut reconstruir els canvis ambientals dels darrers 3.000 anys d’història climàtica, ecològica i cultural de l'illa. Els registres de pol·len que s’havien utilitzat fins el moment eren discontinus i donaven la falsa idea que la desforestació de l’illa havia estat sobtada i provocada exclusivament per la sobreexplotació humana.
