Aquest article està dedicat a la memòria del nostre estimat Marc Estiarte i Garrofé, mort el 22 de setembre de 2022 als 55 anys, després d’una llarga malaltia, investigador del CSIC a la Unitat d’Ecologia Global CSIC-CREAF-UAB. En Marc és el primer company de l’entorn del CREAF que mor estant en actiu, i ho ha fet a una edat en que encara hauria pogut viure molt. Enyorarem la seva intel·ligència, la seva bonhomia i el seu sentit de l’humor.
Són 4 estudiants del grau en Biologia o en Ciències Ambientals a la universitat i provenen de ciutats i realitats ben diferents. Les uneix la curiositat i la determinació per acceptar el repte d’integrar-se en un grup de recerca del CREAF durant 2 mesos, gràcies al programa de beques Summer Fellowships.
Un episodi sever de sequera al Parc Nacional de Doñana, seguit d’una gelada rigorosa el mateix any marquen l’inici d’un estudi d’investigació liderat per l’ecòloga Maria Paniw, del que són coautors l’investigador del CREAF Francisco Lloret i el també investigador Enrique de la Riva.
Recentment l'amic Paul Zedler em plantejava una qüestió entre insidiosa i filosòfica: la nostra activitat científica analitzant processos, establint relacions causals, no té cap transcendència si no es tradueix en accions. No em va quedar més remei que respondre afirmativament per a que no es veiés que estava a dalt de la famosa torre d'ivori.
Recentment s'ha generat un certa controvèrsia sobre si hi ha pins autòctons o no a la península Ibèrica i si s'han d'eliminar d'alguns hàbitats. Un grup d'ecòlegs de l'AEET hi aporten el seu coneixement per ajudar a tancar el debat.
La petjada humana sobre la Terra és indubtable i fins a cert punt inevitable. La ciència i la tecnologia, lluny de contribuir a crear més desigualtats, han de poder paliar aquests impactes, afavorir el progrés i millorar el benestar de totes les persones del món.
Els fractals fascinen tothom qui els veu. Què tenen per provocar aquesta sensació? I per què els trobem tot sovint a la natura?
Per a Teresa.
A final de segle XIX la regió fronterera entre Itàlia i Eslovènia tenia muntanyes pelades d'arbres. Una reforestació massiva ordenada per l'Imperi Austrohongarès va permetre recuperar els boscos i revitalitzar el territori. Ara, però, aquells pins plantats fa un segle comencen a estar en perill.
Per a Roberto i Andrea.
Les plantes que han crescut durant la seva vida amb bones condicions climàtiques tenen menys capacitat per respondre a les sequeres extremes. L'estudi posa de manifest que és imprescindible tenir en compte la història d'un bosc per definir la seva millor estratègia de gestió i conservació.
