A final de segle XIX la regió fronterera entre Itàlia i Eslovènia tenia muntanyes pelades d'arbres. Una reforestació massiva ordenada per l'Imperi Austrohongarès va permetre recuperar els boscos i revitalitzar el territori. Ara, però, aquells pins plantats fa un segle comencen a estar en perill.
Per a Roberto i Andrea.
Només el 23% de les pinedes de pinassa (Pinus nigra) s'han recuperat de l'incendi del Bages-Berguedà de 1994. Aquestes pinedes estan catalogades com a Hàbitats d’interès comunitari prioritari per la Unió Europea. La major part de les antigues pinedes han estat substituïdes per matollars o per boscos encara molt joves d'espècies arbòries rebrotadores, com ara l'alzina, el roure de fulla petita o el roure martinenc.
Un estudi realitzat per investigadors del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona demostra que moltes poblacions de pins de la península Ibèrica es troben en regressió. L’estudi preveu un escenari molt poc favorable per algunes espècies de pi davant el canvi climàtic, que es veurien afectades negativament tant per l’expansió dels alzinars com per l'increment de sequeres i incendis.
