Una extensa revisió d’estudis i registres de dades indica que la sequera i l’augment de temperatura ja provoquen substitucions d’espècies, major aridesa i risc d’incendi, i menor fertilitat del sòl i disponibilitat d’aigua, entre d’altres efectes negatius.
Un estudi constata que la colonització d’alzines, i altres arbres de fulla ampla, és molt més ràpida del que s’esperava. Les causes principals són l’abandonament de la gestió forestal i el canvi climàtic.
Han passat ja uns quants dies des d’aquell 22 de febrer, quan en David Aguadé va presentar la seva tesi davant el tribunal i el públic assistent. Prou com perquè ja se senti més relaxat i tranquil, i hagi tingut temps de desconnectar d’un treball que l’ha mantingut enfeinat durant gairebé els cinc últims anys.
Gairebé un 60% de les zones forestals afectades per la sequera corresponen a afectacions noves de l’any 2016. Prop del 75% dels boscos que s’han vist afectats es troben en zones on va ploure menys de la meitat del que és habitual. El Pallars Jussà, l’Anoia i l’Alta Ribagorça són les comarques més afectades. Per espècies, els roures i les alzines són els més perjudicats.
En Raúl Bonal (Madrid, 1974) és investigador de la Universidad de Extremadura i està associat al CREAF des de 2009. Al món occidental és ja bastant estrany el que en Raúl ha aconseguit: publicar un article on es descriu per primera vegada una nova espècie, en aquest cas d'aranya, batejada com a Cheiracanthium ilicis, o aranya de les alzines. I pot ser que no en sigui l'última.
El pi roig és l'espècie arbòria amb un rang latitudinal de distribució més gran que abasta des de Sibèria a la península Ibèrica. La mortalitat dels pins per sequera no repercuteix en les emissions de CO2 del sòl forestal.
Un estudi realitzat per investigadors del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona demostra que moltes poblacions de pins de la península Ibèrica es troben en regressió. L’estudi preveu un escenari molt poc favorable per algunes espècies de pi davant el canvi climàtic, que es veurien afectades negativament tant per l’expansió dels alzinars com per l'increment de sequeres i incendis.
Un any després dels incendis que van cremar 14.000 hectàrees de bosc a l'Alt Empordà, persones afectades i els investigadors experts en incendis del CREAF i la UdG fan una valoració de la regeneració que s’ha pogut observar a la zona.
Aquestes publicació són el resultat de gairebé deu anys de seguiments de treballs silvícoles que s’han realitzat a diferents comarques centrals de Barcelona en el marc de la col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el CREAF.
