Les investigadores predoctorals del CREAF Olga Boet, Angham Daiyoub i els investigadors Oriol Lapiedra i Daniel Sol recorden el gran llegat del biòleg i entomòleg Edward Osborne Wilson, font d'inspiració pel nostre àmbit d'estudi.
El fet de viure en societat, gairebé sempre, comporta viure –i, suposadament, conviure– dins un espai ben delimitat. De fet, això que en diem “viure plegats”, s’ha entès com a una circumstància que afavoreix l’aparició de la sociabilitat en els grups animals en els que hi ha espècies socials.
Un any després dels incendis que van cremar 14.000 hectàrees de bosc a l'Alt Empordà, persones afectades i els investigadors experts en incendis del CREAF i la UdG fan una valoració de la regeneració que s’ha pogut observar a la zona.
Aquestes Jornades constitueixen el punt de trobada on els diferents equips i persones que es troben involucrats d’una manera o altra en alguna línia d’investigació, poden posar en comú les seves aportacions al coneixement de l’entorn del Parc. Aquest any hi participen investigadores del CREAF, del CEAB-CSIC, de la UB, de la UAB, entre altres.
Un estudi internacional dut a terme entre el Instituto Pirenaico de Ecologia del CSIC i el CREAF ha demostrat que una planta amenaçada dels Pirineus (Borderea chouardii), que només viu en penya-segats, sobreviu gràcies a les formigues. Dues espècies diferents de formigues ajuden a la planta a pol·linitzar-se, i una tercera s'encarrega de la dispersió de llavors.
En aquesta estratègia col·laborativa s’aprofita que les formigues obreres més petites són millors cercant les llavors al terra i que les més grans són millors transportant-les fins al niu. A diferència del transport individualitzat, on la formiga que troba la llavor és la que la duu fins al niu, repartir-se les tasques segons les habilitats de cada individu permet fer arribar més llavors a l’interior del niu amb un esforç menor.
Investigadors de la Universitat de Girona i de la UAB, en col·laboració amb centres de recerca internacionals, han definit quins són els factors clau que determinen si una espècie invasora global sobreviurà o no en un nou ecosistema. La recerca, publicada a la prestigiosa revista PNAS, demostra que la idoneïtat del clima, en molts casos dels microclimes locals creats per l'activitat humana, és el factor principal que determina l'èxit de la invasió.
