Un estudi en el que han participat diversos investigadors del CREAF conclou que les plantes amb menys nitrogen i fòsfor a les seves fulles alternen els anys de reproducció per poder-ho fer de manera massiva en les èpoques de bonança. És el cas dels roures, les alzines o els fajos.
“Estic nerviós, de fet avui tinc un assaig a la tarda i no ho porto gaire bé”, confessa somrient en Marcos Fernández-Martínez. Però la seva actitud i la seva mirada, calmada i tranquil·la, denoten aquella serenitat de qui se sap segur de la feina feta. Una feina que l’ha portat els últims quatre anys fins avui, divendres 22 de gener de 2016, a la defensa de la seva tesi.
Un estudi del CREAF indica que la detecció de diferents tipus de perill a través de l'olfacte canvia la manera en què els rosegadors busquen i manipulen les glans. A causa del paper clau que tenen aquests animals com dispersants de llavors, això pot afectar la regeneració natural de les plantes.
La dispersió de llavors a través dels animals que mengen els fruits (endozoocòria) i el foc són factors ecològics crucials que determinen la germinació i el reclutament de moltes espècies de plantes. Com interaccionen aquest dos factors en els boscos secs neotropicals?
Aquesta és la pregunta a la busquen resposta els investigadors del CREAF que han impulsat el projecte de recerca NOVFOREST, finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad.
Un any després dels incendis que van cremar 14.000 hectàrees de bosc a l'Alt Empordà, persones afectades i els investigadors experts en incendis del CREAF i la UdG fan una valoració de la regeneració que s’ha pogut observar a la zona.
Un estudi del CREAF defensa que la mida i la forma de les llavors determina l’èxit de la seva dispersió mitjançant petits rosegadors. Els animals dispersadors trien quina llavor transportar en funció de la morfologia i això fa que un tipus concret de planta es dispersi més o menys. Aquest fet pot marcar l'evolució de la mida i la forma de les llavors.
Un estudi internacional dut a terme entre el Instituto Pirenaico de Ecologia del CSIC i el CREAF ha demostrat que una planta amenaçada dels Pirineus (Borderea chouardii), que només viu en penya-segats, sobreviu gràcies a les formigues. Dues espècies diferents de formigues ajuden a la planta a pol·linitzar-se, i una tercera s'encarrega de la dispersió de llavors.
Els darrers informes de l’IPCC evidencien que el canvi climàtic està accentuant la freqüència d’esdeveniments climàtics extrems, com la sequera, a la conca mediterrània. Segons alerta el CREAF, aquesta manca d’aigua durant períodes de temps perllongats fa disminuir la producció i qualitat de les llavors en pins i alzines. Sense llavors, la regeneració natural dels boscos després de pertorbacions pot ser pràcticament impossible.
