Un estudi del CREAF indica que la detecció de diferents tipus de perill a través de l'olfacte canvia la manera en què els rosegadors busquen i manipulen les glans. A causa del paper clau que tenen aquests animals com dispersants de llavors, això pot afectar la regeneració natural de les plantes.

L'estudi, dut a terme al Parc Natural de Collserola (Barcelona), s'ha publicat recentment a la revista Functional Ecology , i hi han participat investigadors del CREAF, de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i de l'Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC; CSIC-UCLM-JCCM).

Segons expliquen els autors, els ratolins de bosc (Apodemus sylvaticus) triguen més temps a apropar-se a les glans quan perceben l'olor d'una geneta (Genetta genetta, un dels seus depredadors) que quan oloren altres ratolins o no distingeixen cap olor especial. A més, "la por a les genetes els fa ser més prudents en els seus moviments i passen més temps de vigilància, temps que no dediquen a buscar glans", assenyala Pau Sunyer, investigador del CREAF.

En canvi, quan detecten l'olor d'altres ratolins (que competeixen amb ells per l'aliment) , dediquen una gran part del temps a ensumar el terreny per descobrir les millors glans. Quan les troben, prefereixen amagar algunes d'elles a curta distància i amb rapidesa, i tornar a buscar-ne de noves, per evitar que els seus competidors els robin l'aliment trobat.

A la planta li interessa més que el ratolí tingui por que li robin i no que se’l mengin

Aquesta diferència de comportament dels ratolins en funció de l'olor que perceben es produeix en qüestió de minuts i en un espai de pocs metres. No obstant això, pot tenir conseqüències a una escala més gran en la regeneració natural del bosc i en la distribució de les plantes pel territori. Això es deu al fet que els ratolins s'obliden sovint d'on van amagar les glans, i de vegades també moren per causes diverses abans de tornar a recuperar-les. "Com més gran sigui la proporció de llavors enterrades pels ratolins, més gran serà també la probabilitat que germinin noves plantes -indica Alberto Muñoz, investigador de la UCM i del CREAF-. Per tant , en aquest cas, a la planta el que més l’interessa és que hi hagi una bona població de rosegadors i no de genetes".

L'estudi posa en evidència fins a quin punt les espècies d'un ecosistema estan molt interconnectades, fins i tot quan se situen en nivells diferents de la xarxa tròfica.

"El que estem veient és com la presència d'un carnívor que, evidentment, no menja glans, pot modificar la regeneració natural del bosc i la distribució d'espècies tan importants en els nostres ecosistemes com el roure o l'alzina" , conclou l'investigador del CREAF Josep Maria Espelta.

El cotó no enganya

Per realitzar l'experiment, senzill però enginyós, els investigadors van instal·lar càmeres de filmació contínua davant de grups de glans etiquetades en les parcel·les permanents de Can Balasc (PN de Collserola ). Al costat de les glans van col·locar en alguns casos cotons impregnats només amb aigua (inodors); en altres, amb aigua barrejada amb excrements de ratolins; i en altres, amb aigua barrejada amb excrements de genetes. Encara que l'objectiu era estudiar el comportament dels ratolins, els cotons amb olor de geneta també van cridar l'atenció d'aquests animals, fet que ha quedat registrat en diverses filmacions.

Al vídeo es pot veure que els ratolins de bosc triguen més temps a apropar-se als aglans quan perceben l'olor d'una geneta, que quan oloren altres ratolins.

Les trampes d’olor també van atraure a les genetes

Enllaç a l’article:

Sunyer P., Muñoz A., Bonal R. & Espelta JM. (2013). The ecology of seed dispersal by small rodents: a rol for predator and conspecific scents. Functional Ecology, 27: 1313-1321.