La revista Science publica un article perspectiva dels investigadors del CREAF Josep Peñuelas i Jordi Sardans sobre el desequilibri de nutrients a la terra, els seus efectes a la vida i les possibles solucions.
El món avança cap a una modelització climàtica més precisa, una formulació de polítiques més equitativa i una producció d'aliments més sostenible, gràcies al projecte Imbalance-P, amb Josep Peñuelas, Michael Obersteiner, Ivan Janssens i Philippe Ciais.
El balanç entre el fòsfor dedicat a la producció de peix i marisc (necessari pel seu creixement i el del seu esquelet i closca) i el que n'obtenim de la pesca està desequilibrat. Per revertir-ho, l'aqüicultura ha d'augmentar l'eficiència mitjana de l'ús de fòsfor del 20% actual fins al 48% l'any 2050.
Un estudi en el que han participat diversos investigadors del CREAF conclou que les plantes amb menys nitrogen i fòsfor a les seves fulles alternen els anys de reproducció per poder-ho fer de manera massiva en les èpoques de bonança. És el cas dels roures, les alzines o els fajos.
El reservori mundial més important de carboni en el sòl es la torba, un tipus de sòl d’origen vegetal que es troba en zones saturades d’aigua (que anomenem molleres, aiguamolls o torberes). Aquests sòls acumulen més de 550 Gt de carboni en forma de material d’origen vegetal sense descompondre, el que representa el 42% del carboni emmagatzemat als sòls de tot el món.
Hi ha una diferència d’alçada de 23 cm de mitjana entre els països amb un PIB més alt i els que el tenen més baix. Aquesta diferència ha crescut 1,5 cm els darrers 30 anys. La dieta rica en productes d’origen animal i més variada assegura que els països rics rebin pràcticament el doble de quilos de nitrogen i fòsfor a l’any.
Els ecosistemes aquàtics propers a zones densament poblades de tot el món presenten valors molt alts de fòsfor i descompensats entre nitrogen i fòsfor. Això altera el funcionament d’aquests ecosistemes, en dificulta la conservació i redueix la qualitat de l’aigua.
Segons l’estudi publicat a Nature Geoscience, la Xina aporta el 43% d’aquest percentatge. Durant dècades s’havia pensat que l’activitat humana només aportava un 5% del fòsfor que circula per l’atmosfera. Més fòsfor a l’aire vol dir més fòsfor depositat al sòl, això pot potenciar el creixement de les plantes i la seva capacitat de segrestar CO2 atmosfèric, per tant l’activitat humana pot estar alterant els cicles del fòsfor i del carboni en un ordre de magnitud fins ara desconegut.
El professor Josep Peñuelas investigador del CSIC al CREAF lidera el projecte IMBALANCE-P, finançat amb 13.6 milions d’euros pel prestigiós programa de recerca ERC Synergy Grants de la UE. El projecte, de sis anys de durada, analitzarà les implicacions mundials que pot tenir l’escassetat de fòsfor i valorarà quins impactes està produït el desequilibri entre les proporcions de fòsfor, carboni i nitrogen que estan patint els diferents ecosistemes del planeta.
En un comentari a la revista Nature Geoscience l’investigador del CREAF Josep Peñuelas i un equip d’investigadors internacionals han avaluat el problema de subministrament d’aliments al que haurà de fer front el planeta si esgotem les nostres reserves de fòsfor. Les projeccions de futur mostren que les reserves de fòsfor s’esgotaran en els propers 40 o 400 anys. Els investigadors proposen racionalitzar l’ús del fòsfor per part dels països més rics i invertir en noves tecnologies de reciclatge o de producció artificial d’aquest nutrient.
