Co2
Les tres constants vitals dels ecosistemes terrestres són el creixement vegetal i l'ús eficient de l'aigua i el carboni
Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF, ha col·laborat en un article a Nature que proposa tres indicadors claus per valorar el funcionament d'un ecosistema terrestre i valorar si es troba en bon estat de salut o benestar.
Investigadors del CREAF estudien a Alaska el desgel del permafrost que provoca el canvi climàtic en les torberes àrtiques
El reservori mundial més important de carboni en el sòl es la torba, un tipus de sòl d’origen vegetal que es troba en zones saturades d’aigua (que anomenem molleres, aiguamolls o torberes). Aquests sòls acumulen més de 550 Gt de carboni en forma de material d’origen vegetal sense descompondre, el que representa el 42% del carboni emmagatzemat als sòls de tot el món.
En Marcos Fernández Martínez rep un dels guardons científics dels Premis Sant Jordi
El passat 20 d'abril, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va lliurar els Premis Sant Jordi 2018 corresponents al LXXXVII Cartell de premis i de borses d’estudi, per un import total de 173.000 euros. És un reconeixement que distingeix obres i les persones que les han escrit en tots els àmbits de la ciència i cultura catalanes.
Els boscos frenen, de moment, l’augment de CO2 i el canvi climàtic
Un estudi liderat pel CREAF constata que la disminució de les deposicions de contaminants, i sobretot l’increment de CO2 atmosfèric, han estimulat la fotosíntesi i el segrest de carboni per part dels boscos. És clau, doncs, entendre com circula el carboni entre l’atmosfera, els éssers vius, els oceans i els sòls per anticipar els efectes del canvi climàtic.
Les emissions de CO2 registren un rècord el 2017 després de tres anys d’estancament
El Global Carbon Budget 2017 ha analitzat les fonts d’emissió i els embornals de carboni a nivell mundial. Aquest any l’investigador Benjamin Stocker del CREAF ha col·laborat en l’informe aportant i preparant dades sobre com havia canviat l’ús del territori per poder estimar com aquests canvis havien afectat les emissions de CO₂.
El reverdiment de la terra està arribant al seu límit
Un nou estudi publicat a Nature Ecology and Evolution revela que l’abundància de CO2 a l’atmosfera ja no té el potent efecte fertilitzant que tenia fins ara sobre la vegetació. El reverdiment que s’havia observat els darrers anys s’està frenant i això farà que els nivells de CO2 a l’atmosfera pugin, que augmentin per tant les temperatures i que hi hagi canvis en el clima cada cop més severs.
Incendis forestals: aprenent de la bèstia
En plena temporada d'incendis, l'ecòleg Francisco Lloret explica què en podem aprendre i com adapatar-nos-hi per evitar la catàstrofe que suposen els grans incendis forestals.
Per a Jaume.
La sequera mata els arbres de set o de gana?
Un estudi conclou que tots els arbres que moren per culpa de la sequera són incapaços de transportar l’aigua fins les fulles. A més, n’hi ha que també esgoten les seves reserves de carboni en no poder realitzar la fotosíntesi. Els resultats de la investigació permetran fer models més acurats de predicció dels efectes dels canvis en el clima sobre la vegetació.
Arribar als acords de la COP21 és ara per ara una utopia
La COP21 fixava un augment màxim de la temperatura el 2100 en 1,5 ºC respecte la dels nivells preindustrials. Només un escenari on es redueixin molt les emissions humanes de CO2, hi hagi un creixement important de les renovables, i potser amb una aplicació de tecnologies de segrest artificial de carboni, permetria acomplir l’objectiu.