La vida a la Terra amb prou feines ocupa part de la seva superfície. Però els éssers vius hem estat capaços de transformar el seu clima durant milers de milions d'anys. Ara els humans sembla que ho aconseguirem en un temps rècord.
Per a en Joan.
La geoenginyeria és una de les esperances per a intentar frenar i reduir els nivells de CO2 de l'atmosfera. Les innovacions tecnològiques han d'ajudar a trobar una solució al problema.
La prestigiosa revista Nature publica avui un estudi, en el que han participat els investigadors del CSIC al CREAF Marc Estiarte i Josep Peñuelas, que mostra la relació entre l’alliberament de carboni per part dels sòls terrestres i l’acceleració del canvi climàtic.
Estimen que el valor econòmic de la biodiversitat està entre 166.000 i 490.000 milions de dòlars per any, cinc vegades superior al cost de conservar els ecosistemes. Han analitzat 777.126 parcel·les de mostreig amb 30 milions d'arbres de 8.737 espècies en 44 països de tot el món.
La Terra s’ha enverdit des de 1982 en uns 36 milions de km2, una superfície semblant a dues vegades els EUA. Tot sembla indicar que ha estat així sobretot com a resultat de l’efecte fertilitzant que exerceix el diòxid de carboni (CO2) atmosfèric sobre les plantes. L’estudi s’ha fet a partir d’imatges de satèl·lits que han permès copsar aquest augment de la superfície foliar terrestre.
El pi roig és l'espècie arbòria amb un rang latitudinal de distribució més gran que abasta des de Sibèria a la península Ibèrica. La mortalitat dels pins per sequera no repercuteix en les emissions de CO2 del sòl forestal.
El pitjor dels escenaris té lloc quan els dos fenòmens, la NAO i l’EA, es troben en fases contràries, tal i com va passar els primers anys de la passada dècada. Durant aquest període, l’absorció de CO2 va ser inferior a la mitjana. Darrerament la NAO i l'EA han estat en la mateixa fase i els ecosistemes han retirat més carboni de l’atmosfera.
Un estudi liderat per Josep Peñuelas, investigador del CREAF al CSIC, ha proposat una nova metodologia per descriure amb més precisió els canvis en el cicle de vida de les plantes provocats per l'escalfament del planeta. Gràcies al nou mètode han comprovat que la primavera biològica comença entre 4 i 5 dies abans que fa 30 anys. Les temperatures diürnes més que no pas les nocturnes determinen aquest canvi fenològic.
El dilluns 27 d'abril Josep Barba presenta la seva tesi sobre els efectes del decaïment forestal provocat per la sequera a les emissions de CO2 i a la capacitat d’embornal de carboni dels ecosistemes terrestres. Els canvis en la respiració del sòl i en la descomposició de la matèria orgànica podrien tenir un gran impacte en el balanç de carboni dels ecosistemes, ja que l'augment de les sequeres podria augmentar el decaïment forestal en les properes dècades.
Jordi Martínez és Doctor en Ciències Ambientals (UAB, 2001), investigador del CREAF, professor agregat a la UAB i investigador honorari de la Universitat d'Edimburg (Regne Unit). En Jordi estudia com funcionen els boscos, quina estructura tenen i com responen als efectes del canvi climàtic.
