Un model basat en tècniques d'aprenentatge automàtic i dades per satèl·lit permet predir si la reducció de l’activitat econòmica disminueix els contagis causats per epidèmies. L'objectiu és afinar millor el temps i el grau de les mesures de confinament.
Fins ara, mai s’havia comprovat com els arbres es defensen de les postes d’ous d’insectes de forma tan primerenca. S’ha investigat en individus joves de pi roig i la mosca Diprion pini, que infesta habitualment els boscos de coníferes de l’hemisferi Nord.
Un treball amb participació del CSIC i del CREAF, i publicat a PNAS, revela que el temps de permanència del carboni en els boscos s’ha reduït cada any entre el 0,2 i el 0,3% en les últimes dècades. La major concentració de CO2 i, sobretot, els augments de temperatura i les sequeres, acceleren la mortalitat de la vegetació. És un factor rellevant en les projeccions de canvi climàtic, ja que indica la capacitat dels embornals per retenir el carboni.
El blat, el blat de moro, l’arròs i la soja, quatre conreus essencials per als humans, veuran reduïda substancialment la seva producció. Seran necessàries mesures efectives d’adaptació al canvi climàtic i millores genètiques per reduir l’impacte del canvi climàtic sobre els cultius.
Un equip internacional codirigit per Josep Peñuelas ha desenvolupat un mètode per monitoritzar l’activitat fotosintètica de les coníferes al llarg de l’any. Aquesta nova tècnica, basada en l’anàlisi d’imatges de teledetecció obtingudes des de satèl·lits, permetrà millorar els models globals de captació de carboni atmosfèric i fer projeccions més acurades sobre el canvi climàtic.
La prestigiosa revista Nature publica avui un estudi, en el que han participat els investigadors del CSIC al CREAF Marc Estiarte i Josep Peñuelas, que mostra la relació entre l’alliberament de carboni per part dels sòls terrestres i l’acceleració del canvi climàtic.
La línia superior dels boscos ascendeix més lentament o fins i tot s’atura quan l’alçada i densitat dels arbustos i herbes és important. Les espècies vegetals que conviuen amb els arbres també defineixen l’ascens dels boscos, tant com el canvi climàtic, l’activitat dels humans i la morfologia del terreny. L’altiplà del Tibet ofereix una zona d’estudi prístina sense pràcticament pressió humana.
