La línia superior dels boscos ascendeix més lentament o fins i tot s’atura quan l’alçada i densitat dels arbustos i herbes és important. Les espècies vegetals que conviuen amb els arbres també defineixen l’ascens dels boscos, tant com el canvi climàtic, l’activitat dels humans i la morfologia del terreny. L’altiplà del Tibet ofereix una zona d’estudi prístina sense pràcticament pressió humana.
Conèixer les dinàmiques ecosistèmiques pot ajudar a obtenir beneficis en la gestió forestal, la conservació d’espècies i el segrest de carboni. L’estudi presenta uns resultats generalitzables a tot al món i per al conjunt de les 53.000 espècies d’arbres, gràcies a la gran quantitat de dades obtingudes.
Quan jo estudiava l’assignatura d’Ecologia, cap a l’any 1964-65 (fa cinquanta anys!), a la Universitat de Barcelona, Ramon Margalef n’era el professor, tot i que encara no era catedràtic sinó investigador (i director) de l’Institut d’Investigacions Pesqueres del CSIC (avui, Institut de Ciències del Mar). Les classes eren a l’edifici de la plaça Universitat i les pràctiques a l’Institut. Hi havia només un llibre de la matèria traduït al castellà, el de Clarke, que no tenia massa relació amb el que Margalef explicava.
