24/12/2015 Notícia

La densitat de la fusta i de les fulles expliquen com funcionen els boscos d’arreu del món

Comparteix

Conèixer les dinàmiques ecosistèmiques pot ajudar a obtenir beneficis en la gestió forestal, la conservació d’espècies i el segrest de carboni. L’estudi presenta uns resultats generalitzables a tot al món i per al conjunt de les 53.000 espècies d’arbres, gràcies a la gran quantitat de dades obtingudes.

Transició entre dues comunitats forestals diferents a Queensland, Austràlia. Foto: Robert Kooyman.
Transició entre dues comunitats forestals diferents a Queensland, Austràlia. Foto: Robert Kooyman.

Existeix alguna explicació de com els arbres competeixen entre ells a qualsevol lloc del món? La densitat de la fusta, la massa per superfície foliar (l’equivalent al gramatge dels fulls) i l’alçada màxima poden explicar que un arbre sigui millor o pitjor competidor davant els seus veïns. Aquest és el resultat d’un estudi que publica la revista Nature en el qual hi ha participat l’investigador del CREAF i del CSIC Josep Peñuelas. La descoberta pot tenir aplicacions útils en els camps de la gestió i explotació forestal, la conservació de la biodiversitat i en la fixació de carboni per part dels ecosistemes. Els resultats d’aquesta investigació són generalitzables a la major part dels biomes de la Terra gràcies a la diversitat de llocs estudiats i la gran quantitat de dades obtingudes.

“Hem comprovat que aquests trets funcionals influeixen en la capacitat de competir dels arbres i ens proporcionen la base per a predir la dinàmica i les  interaccions entre les espècies d’arbres del món” comenta  Josep Peñuelas. “Invertir una gran quantitat de recursos en desenvolupar una fusta densa i unes fulles robustes pot implicar que un arbre tingui un creixement més lent, però és una bona estratègia a l’hora de competir contra els veïns” afegeix l’investigador.

La descoberta pot tenir aplicacions útils en els camps de la gestió i explotació forestal, la conservació de la biodiversitat i en la fixació de carboni per part dels ecosistemes.

A l’estudi, on hi han participat prop de 40 investigadors, s’han analitzat més de tres milions d’arbres, de 2.500 espècies i en 140.000 parcel·les d’arreu del món. Aquesta gran quantitat de dades permet fer-ne una generalització, veient tendències i models aplicables a pràcticament a qualsevol bioma terrestre. D’aquesta manera, l’estudi de les característiques dels arbres pot ajudar a comprendre com es relacionen les diferents espècies de plantes arreu del món. “Les espècies amb fustes més denses creixen més a poc a poc en els espais oberts però toleren més bé la competència en boscos més atapeïts” comenta al respecte en Josep Peñuelas. I afegeix: “El contrast entre els trets que afavoreixen el creixement amb i sense competència permet la coexistència de diverses estratègies evolutives que ajuden a explicar la gran diversitat d’arbres al món”.

Poder predir dinàmiques i interaccions pot traduir-se en beneficis econòmics, ecològics i ambientals.

Això pot tenir aplicacions interessants des d’un punt de vista ecològic, ambiental i econòmic. “Conèixer quina relació hi ha entre la competència, el creixement  i aquests trets funcionals  podrà ajudar els gestors forestals en la seva selecció d’espècies”.

A més, també pot ser una bona ajuda a l’hora de desenvolupar plans de conservació d’algunes espècies, tant d’arbres com d’altres espècies que hi estiguin relacionades, com poden ser altres plantes, animals o fongs.

Des del punt de vista ambiental, “la competència té un gran impacte en el creixement dels arbres i per tant en la possibilitat d’una  major acumulació de carboni. El fet que l’acumulació es faci en fustes més denses i més recalcitrants ajuda a treure més temps de la circulació atmosfèrica el  CO2 fixat”, apunta Josep Peñuelas.

Article:

Kunstler, G., Falster, D., Coomes, D.A., Hui, F., Peñuelas, J., et al. Plant functional traits have globally consistent effects on competition. Nature (2015), doi:10.1038/nature16476

Notícies relacionades

Notícia
COP16 image
Notícia

COP16, un pas més però amb un rerefons de frustració

Notícia
Saltamartí cap de creus
Notícia

El saltamartí més gran d’Europa es pot trobar a Catalunya

Notícia
Nou web CREAF
Notícia

El CREAF estrena nova casa...digital!