El Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic (CECC) presenta la proposta de pressupostos de carboni per a Catalunya

El Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic (CECC) ha lliurat al Govern de Catalunya la primera proposta de pressupostos de carboni. Aquesta és una eina pionera a Catalunya i al conjunt de l’Estat que ha de permetre assolir l’objectiu de neutralitat climàtica l’any 2050 tenint en compte criteris de viabilitat tècnica i econòmica de la realitat catalana. Els pressupostos de carboni recomanen el volum total d’emissions de gasos amb d’efecte hivernacle (GEH) que Catalunya pot emetre entre 2021 i 2035, una dada que s’ha fixat en 403 megatones de CO2 equivalent, i que suposaria una reducció del 67% l’any 2035 respecte a 1990. Aquesta xifra s’ha determinat en línia amb les indicacions de la ciència per assolir els objectius de l’Acord de París. El CREAF té dos membres dins del CECC i n’ha portat la coordinació tècnica, pel que és una fita que celebrem. 

"La proposta de pressupostos de carboni representa una fita clau per a l’acció climàtica a Catalunya. Per primera vegada, el país disposa d’una estimació detallada de quines emissions ens podem permetre emetre —i com repartir-les entre sectors— per caminar de manera justa i responsable cap a la neutralitat climàtica, acostant-nos a un model de governança climàtica més alineat amb la urgència que ens marquen la ciència i els acords internacionals. Els pressupostos de carboni ens permeten planificar, establir prioritats, fer seguiment i exigir coherència a l’acció. Ens obliguen a assumir que no hi ha marge per a l’ambigüitat ni per a l’endarreriment. Reconeixem que la transformació ha de ser compartida: implica la responsabilitat del conjunt de la societat, de les forces polítiques, de les institucions i del teixit econòmic.", explica Melodia Tamayo, Responsable tècnica per a treballar amb el Comitè de Persones Expertes sobre el Canvi Climàtic de Catalunya. 

Els pressupostos de carboni plantegen una reducció mitjana anual del 8% de les emissions de GEH des de 2021 a 2035, contrastant amb la mitjana anual entre 2015 i 2019, que se situava en un increment de l’1% de les emissions, o amb la reducció del 0,2% l’any 2022 (últim any amb dades disponibles). La proposta de pressupostos de carboni suposa una reducció del 67% de les emissions l’any 2030 en relació amb el 1990, una dada superior a la plantejada a l’esborrany del Pla Integrat d’Energia i Clima de Catalunya 2030 (PINECCAT30), que proposa una reducció del 29% de les emissions en relació amb l’any 1990. Aquest pla haurà d’establir les fites de la transició energètica per a l’any 2030 en el camí cap a la neutralitat climàtica. 

“Si el que pretenem és limitar l’escalfament global a llindars que permetin tenir un planeta habitable cal actuar en la propera dècada de forma contundent. Retardar la transformació socioeconòmica requerida i les polítiques d’adaptació i mitigació derivarà en un escalfament global més acusat i posa en risc les generacions futures. És per això que el Comitè planteja fer un esforç de reducció d’emissions important i sostingut des del primer moment.”, Olga Margalef, investigadora de la UB i del CREAF.

Per assolir aquest objectiu, segons el CECC, es requereixen polítiques públiques ambicioses en energia, mobilitat i fiscalitat verda, inversions prioritàries en energies renovables, transport públic i col·lectiu, rehabilitació d’edificis, polítiques emmarcades en processos de participació ciutadana i empresarial que fomentin models de consum sostenibles i una transició ecosocial justa.

"Els pressupostos de carboni per a Catalunya suposen pas important per al país en el seu conjunt, no només en la part purament tècnica d'objectius numèrics a assolir, sinó perquè per arribar a aquestes fites de descarbonització, cal plantejar-se molt seriosament canvis estructurals socioeconòmics des d'ara mateix. Aquests canvis impliquen deixar de confiar en la inèrcia actual, per passar a tenir una actitud activa i realment compromesa de tota la societat, no només polítics i activistes, sinó agents socials, empreses i, sobre tot, els principals sectors econòmics", Jordi Solé, investigador a l’ICM-CSIC i al CREAF.

L’informe del CECC estableix els pressupostos de carboni globals i desagregats en set sectors (transport, indústria, energia, agricultura, residencial, residus i serveis) i estructurats en períodes de cinc anys des de 2021 fins a 2035 per guiar l’acció climàtica a Catalunya. Entre 2026 i 2030 s’haurien de reduir un 45% les emissions en relació amb l’any 2022, i fins al 2035 ho haurien de fer en un 69% respecte a aquest mateix any (que equival a una reducció del 67% respecte a 1990). 

Els pressupostos de carboni consideren que els sectors que afronten un repte més rellevant són:

• El sector del transport, el qual representa el 32% de les emissions actuals, que haurà de reduir un 72% les emissions l’any 2035 respecte a 2022. Les propostes del CECC se centren en l’electrificació del vehicle privat, l’augment de l’ús del transport públic i la mobilitat activa (a peu o en bicicleta), el foment del transport de mercaderies en tren, la planificació territorial i urbana i la implantació de polítiques d’habitatge que facilitin la contenció de la mobilitat i la reducció dels viatges en avió a favor del tren.
• El sector de la indústria, que emet el 28% del total actualment, que haurà de reduir les emissions fins a un 65%. Podria fer-ho, segons el CECC, amb la reducció global de la demanda de productes en general, la reducció del consum energètic i l’eficiència en la producció, l’ús d’energies renovables i el desenvolupament de tecnologies de captura i emmagatzematge de carboni.
• El sector de l’energia, que representa el 13% de les emissions actuals, haurà de reduir el 91% de les emissions. Ho farà, fonamentalment, gràcies a l’increment substancial de les energies renovables i substitució de la generació amb gas i dièsel. Com que aquest sector afecta transversalment tots els altres, els pressupostos de carboni contemplen la reducció de la demanda energètica a través de diverses vies, incloent-hi la intensificació de la rehabilitació energètica d’habitatges, el decreixement turístic a favor d’altres sectors econòmics menys intensius en CO2, i la reorganització del model de generació, per exemple, amb l’impuls de les comunitats energètiques i l’autoconsum compartit. 

“No es tracta (només) d’electrificar tots els processos que fins ara depenen del fòssil si no de treballar de forma conscient per la reducció del consum d’energia i materials.”, afegeix Margalef.  

El CECC fa aquesta aposta per tal de no posar en risc l’economia i el benestar de la societat present ni de les generacions futures, anticipant les reduccions que es requeriran per al període 2036-2050 i notant que, com més es retarda la descarbonització, més costosa i menys preparades estarem per adaptar-nos a una economia verda i competitiva. El CECC remarca que dilatar en el temps la reducció més intensa d’emissions generaria uns esforços excessius per als diferents sectors i generacions futures, pèrdua de competitivitat i risc de disrupcions socials. Per aquests motius, convé fer-ho amb més temps i de manera gradual. A més de garantir una transició efectiva i justa per a la ciutadania i tots els sectors socials i econòmics cap a una economia pròspera i descarbonitzada, la proposta presentada compleix amb criteris de justícia climàtica per a l’assoliment dels objectius globals de reducció d’emissions de GEH. L’enfocament de justícia climàtica permet entendre quina hauria de ser l’aportació justa de cada territori a l’objectiu global comú, sobre la base dels principis d’igualtat, responsabilitat, capacitat i dret al desenvolupament.  

Els pressupostos de carboni inclouen tots els GEH (CO2, CH4, N2O i gasos fluorats) i s’han elaborat amb dades oficials disponibles, models prospectius propis, consultes als actors econòmics i amb la recerca científica disponible. 

Els pressupostos de carboni són un instrument de planificació previst a la Llei catalana 16/2017 del canvi climàtic. Per tant, són un requisit necessari i que, independentment del govern que tinguem, marcaran la direcció en termes de política climàtica. Un pressupost de carboni defineix la quantitat de GEH que es pot emetre a l’atmosfera en un període concret de temps. Per calcular-lo, cal tenir en compte les emissions totals del territori, en aquest cas Catalunya, i els objectius marcats per assolir la neutralitat climàtica. Amb aquesta informació es marca el camí a seguir pels sectors claus de l’economia, i es pot anar fent control i seguiment, per la qual cosa és un element clau, útil per planificar qualsevol política, però restrictiu a la vegada, j que estableix de manera rigorosa els límits. 

La proposta de pressupostos de carboni entregada ha estat elaborada per encàrrec de la Generalitat a un comitè de persones expertes. Ara, el mateix govern ha d’avaluar la proposta i adaptar-la segons els seus criteris per a presentar-la al Parlament de Catalunya per a la seva aprovació. Si els pressupostos finals s’allunyen molt del que el CECC ha proposat, s’haurà de justificar. Un cop aprovats, els plans fets fins ara, o els de futur, com el PINECCAT30 o la PROENCAT 2050, s’hauran d’ajustar als resultats del pressupost final de carboni. 

La Llei 16/2017, de l'1 d'agost del canvi climàtic, preveu la creació del Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic, òrgan col·legiat adscrit al departament competent en matèria de canvi climàtic i dotat d'autonomia funcional que té com a funcions principals presentar al Govern i al Parlament una proposta dels pressupostos de carboni i fer-ne el seguiment i avaluació per tal d’arribar a la neutralitat d’emissions l’any 2050. El CECC va ser constituït parcialment l’any 2019, va ser dotat d’una secretaria tècnica de suport a mitjan 2022, i va quedar constituït definitivament per les i els set membres que estableix la Llei el desembre de 2022. Les i els membres actuen de manera voluntària. Van formar part del CECC la Sra. Bàrbara Pons i la Sra. Sarai Roca, i actualment el CECC està constituït per: 

Montserrat Termes Rifé, doctora en Economia, professora titular de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona (UB); Frederic Ximeno Roca, biòleg i màster en Estudis Territorials i Urbanístics, director de l’Àrea d’Acció Climàtica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona; Carme García Lores, llicenciada en Filosofia i Lletres i màster en Història Contemporània, assessora de Transició Ecològica i Energètica de l’Ajuntament de Viladecans; Salvador Lladó Fernández, doctor en Microbiologia Ambiental i Biotecnologia, professor agregat de la Facultat de Biologia de la UB; Olga Margalef Marrasé, doctora en Ciències de la Terra, professora de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB i investigadora adscrita al CREAF; Jordi Solé Ollé, doctor en Física Aplicada per la Universitat Politècnica de Catalunya, investigador científic a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) i al CREAF, coordinador del projecte europeu MEDEAS i del projecte PYMEDEASCAT; Marta Torres Gunfaus, llicenciada en Enginyera Industrial Superior (MSc), directora del Programa Clima de l’Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI) a París. 
El resum executiu de l’informe presentat es pot consultar en el document adjunt a aquesta nota de premsa. L’informe complet, així com altres informes elaborats pel CECC, es poden trobar publicats al seu espai web: