Una condició autoimposada per la investigadora postdoctoral del CREAF Luciana Jaime en iniciar la primavera de 2023 una visita científica de 3 mesos a la University of Natural Resources and Life Sciences (BOKU) d’Àustria va ser que fos puntual i tingués data de tornada garantida.
Fins ara, mai s’havia comprovat com els arbres es defensen de les postes d’ous d’insectes de forma tan primerenca. S’ha investigat en individus joves de pi roig i la mosca Diprion pini, que infesta habitualment els boscos de coníferes de l’hemisferi Nord.
L’ecòloga del CREAF ha participat en una sèrie d’entrevistes que fa la revista anglesa Functional Ecology a investigadores i investigadors de tot el món per conèixer les seves experiències durant el doctorat i entendre com funciona aquest en cada país.
La natura estableix relacions entre espècies i organismes formant una xarxa molt complexa on sovint apareixen uns nodes més interconnectats que d'altres, anomenats 'hubs'. Però també els humans creem aquest tipus de xarxes, com per exemple amb els aeroports com a nodes i els vols com a connexions.
Per al Nacho i el Marc.
L’expedició ‘Wildlife in the Changing Andorran Pyrenees’ ha pujat de la posició vuit a la quarta en tan sols un any i està considerada una de les 10 millors expedicions científiques de l’ONG EarthWatch Institute. Les persones voluntàries que hi han participat el 2017 han fet la segona cita existent a la península Ibèrica de l’escarabat aranya, entre d’altres.
Els insectes que comencen la vida adulta als mesos més freds són més grans? Una reconeguda regla de l’ecologia, la norma de Bergmann, argumenta que els organismes de les regions més fredes tendeixen a ser més grans. Fa ja dos mesos que en Sergio Osorio va presentar la seva tesi doctoral al CREAF i en ella analitzava aquesta norma per provar si també les estacions de l’any estan relacionades amb la mida.
Tallar fulles, recollir fang, imitar la cel·lofana. Les abelles competeixen de mil maneres per fer el millor niu i protegir-lo dels enemics. L’investigador del CREAF, Carlos Hernández-Castellano, ens introdueix en aquest món de peculiaritats.
Segons un estudi en què ha participat el CREAF, el retard de les pluges de final d'estiu podria canviar l'equilibri entre mascles i femelles d'aquests corcs mediterranis en favor de les femelles. Els autors han comprovat que els corcs mascles són més vulnerables a les llargues sequeres.
Un nou estudi liderat pel CREAF revela que allà on els canvis atmosfèrics estan fent augmentar els nivells d’ozó troposfèric, la fragància de les flors s’està apagant. Per una banda aquest fet provoca que les flors perdin la seva capacitat per atraure pol·linitzadors i vegin disminuït el seu èxit reproductiu. Per l’altre, perjudica les abelles i altres insectes que no localitzen el seu propi menjar.
Un estudi publicat a la revista Biochemical Systematics and Ecology i dut a terme per un equip d'investigadors del CREAF ha comprovat que la pol·linització per insectes augmenta l'emissió de les molècules responsables de l'olor de les flors. Les fragàncies de les flors són necessàries per atraure els insectes i garantir l'intercanvi de pol·len amb altres flors.
