Luciana Jaime: quan una estada de mobilitat científica capgira la perspectiva

Una condició autoimposada per la investigadora postdoctoral del CREAF Luciana Jaime en iniciar la primavera de 2023 una visita científica de 3 mesos a la University of Natural Resources and Life Sciences (BOKU) d’Àustria va ser que fos puntual i tingués data de tornada garantida. Estava convençuda del valor de l’equip científic al qual es volia integrar durant 2 mesos i de l’aprenentatge que suposaria l’estada però, alhora, mostrava una certesa absoluta que la visita era d’anada i tornada. La seva vida científica i personal se centraven a Barcelona i això no era gaire negociable. Per sort, la solidesa d’alguns convenciments s’eixampla, s’enriqueix i esdevé més ambiciosa, mantenint la seva consistència original. Aquesta deu ser una de les vivències gràcies a les quals creixem. I aquest és el camí que ha transitat la investigadora Luciana Jaime amb la seva visita científica de mobilitat Severo Ochoa a un centre europeu referent en patologia forestal.

El relat de la jove científica mostra un abans i un després il·lusionant, tant professional com vital. "La vivència dels 2 mesos a BOKU m'ha canviat el plantejament. M'ha permès tenir un enfocament de major envergadura, perquè identifico l'oportunitat de continuar amb la meva pròpia línia de recerca”, explica. També és una bona notícia que la visita científica hagi refermat la seva voluntat de dedicar-se a la recerca. "La meva intenció és seguir amb la carrera investigadora" afirma, mentre admet que l'experiència ha esdevingut una via per “temptejar el terreny” i plantejar-se sol·licitar una estada més llarga al centre austríac.

 

"La vivència de 2 mesos a BOKU m'ha canviat el plantejament. M'ha permès tenir un enfocament de major envergadura, perquè identifico l'oportunitat de continuar amb la meva pròpia línia de recerca”

LUCIANA JAIME, investigadora postdoctoral al CREAF.

L’àmbit de coneixement científic que Luciana Jaime ha eixamplat a Àustria se centra en els efectes de les plagues forestals sobre els boscos, degudes en gran part al canvi climàtic, que al CREAF focalitza en la regió mediterrània i pirenenca dins de l’equip de l’investigador Francisco Lloret. Per això, fa un any va aprofitar una sessió de treball a Viena (Àustria) del projecte Resonate per conèixer un altre grup de BOKU. I també anomena l’antecedent que suposa un petit projecte de recerca propi, impulsat l’estiu de 2023 conjuntament amb l'investigador Jordi Margalef.

Un dia a BOKU

La proposta que la postdoc del CREAF va fer arribar a la Sigrid Netherer i al Martin Schebeck –investigadors principals del grup que visitava– proposava reforçar el seu aprenentatge en experimentació manipulativa. I la resposta ha sigut una visió i una experiència globals. Per això, es pot dir que l’aposta per la mobilitat de recerca ha sigut reveladora, tant per part de la jove investigadora, com del grup de recerca que l’ha acollit. “No estaven acostumats a aquesta mena de visites, però ha funcionat”, reflexiona Jaime des de l’agraïment.

"Una estada de mobilitat és una molt bona oportunitat per provar l'encaix en grups nous de recerca, perquè l’experiència em diu que les persones de qui t'envoltes per fer ciència són transcendentals"

El grup de la universitat austríaca ha donat prioritat a mostrar-li el màxim de metodologies, equips de recerca i dinàmiques de treball. Això vol dir que tant ha acompanyat investigadors a fer treball de camp, com ha sigut una més en la presentació de resultats d’una trobada científica, ha conegut el dia a dia d’un cap de Departament, ha esdevingut públic d’una sessió de pràctiques o ha conegut la recerca postdoctoral de BOKU. L’idioma mai va ser una frontera, perquè l’alemany habitual passava a anglès quan la Luciana Jaime compartia sessions amb companys. 

La jove postdoc del CREAF coneixia la Sigrid Netherer com a autora d’articles científics, ja que a BOKU coordina la línia de recerca amb insectes escolítids, si bé no havien tingut cap mena de contacte. Tampoc coneixia personalment en Martin Schebeck, l’altre responsable del grup, al capdavant de l’àmbit científic amb fongs. “Sigrid Netherer em semblava una científica amb molt valor en el seu camp i em va rebre amb els braços oberts. Per això, una estada de mobilitat és una molt bona oportunitat per provar l’encaix en grups nous de recerca, perquè l’experiència em diu que les persones de qui t’envoltes per fer ciència són transcendentals”.

Un esclat d’idees

L’abans i el després del creixement científic de la investigadora postdoctoral del CREAF és evident quan explica que els 2 mesos d’estada l’han ajudat a pensar de manera diferent. I això en el seu cas passa per innovar al formular preguntes, conèixer metodologies de treball, així com practicar en viu i en directe per entendre molts dels articles que havia llegit. “He après moltíssim sobre el cicle biològic dels insectes escolítids”, afirma, “m’ha servit per conèixer els experiments de manipulació on es pot controlar el que que succeeix, per veure la part més interna d'una investigació sobre l’atac d’alguns insectes contra els arbres”.

L'estada científica ha incidit a poder pensar de manera diferent: innovar en formular preguntes, conèixer metodologies de treball des de zero i practicar al laboratori en viu i en directe.

Al capdavall, la Luciana Jaime descriu el treball al centre austríac com “un esclat d’idees” al qual té necessitat de donar forma, per contestar preguntes sobre la resistència de l'arbre davant dels atacs dels insectes escolítids i, per exemple, sobre les reaccions químiques de l’arbre davant de primer atac. “El canvi climàtic empitjorarà”, reflexiona contundent, “per tant, com més aviat pensem com evitar aquestes pertorbacions associades a insectes i ens hi adaptem, menys problemes tindrem en un futur”. En aquest cas concret, la universitat austríaca col·labora colze a colze amb les associacions de la propietat forestal per buscar solucions lligades a la gestió forestal.

El bosc austríac proper a Viena està lluny biològica i geogràficament del bosc mediterrani i pirinenc que estudia el CREAF, però la complementarietat ha sigut un punt fort. La investigadora admet que els règims i sistemes forestals d’ambdues ubicacions són molt diferents, que les plagues d’insectes són el pa de cada dia al bosc austríac on, d’altra banda, un incendi és un drama insòlit. “Crec que, si vull seguir investigant plagues forestals, el centre d’Europa i la República Txeca són dues bones ubicacions”, remata Luciana Jaime, amb la naturalitat de qui acaba de copsar que tot és possible i que, d’entrada, sempre és infinitament més interessant pensar en gran.