Tallar fulles, recollir fang, imitar la cel·lofana. Les abelles competeixen de mil maneres per fer el millor niu i protegir-lo dels enemics. L’investigador del CREAF, Carlos Hernández-Castellano, ens introdueix en aquest món de peculiaritats.

Al nostre planeta hi ha més espècies d’abelles que de mamífers, ocells, rèptils i amfibis junts. D’aquestes 20.000 espècies, el 75% són solitàries. “El món de la pol·linització va molt més enllà de les abelles de la mel i, generalment, no se n'és conscient” adverteix l’investigador del CREAF, Carlos Hernández-Castellano. I afegeix “si parlem d'organització, només un 10% de les abelles de tot el món són veritablement socials, com les abelles mel·líferes. Pràcticament tota la resta són abelles solitàries, i tenen comportaments molt variats entre elles”.

Les espècies totalment socials són aquelles que formen comunitats dividides en reines i obreres, i on només la reina es reprodueix. Contràriament, totes les femelles d’abelles solitàries són fèrtils i tenen descendència pròpia. Quan es reprodueixen fan un niu amb diverses cel·les i cada una d’aquestes cel·les acull un ou. A més, a cada cel·la dipositen una provisió de pol·len i nèctar per a que les larves, quan neixin, puguin alimentar-se i desenvolupar-se correctament fins esdevenir un individu adult. Un cop posats els ous, les abelles mare tapien l’entrada del niu per evitar que entrin depredadors i altres enemics naturals.

Tot i que l’estructura del niu és similar, on i com fer-lo, i la manera de protegir-lo, és d’allò més diversa:

On fan els nius?

A nivell local, les abelles escullen les zones amb més sol per fer el niu, doncs la major part d’elles no poden regular la seva temperatura corporal i necessiten agafar-la de l’ambient. A més, també busquen indrets amb flors abundants per tenir més aliment disponible. Pel que fa a un nivell més global, les regions més indicades per a aquests insectes són les seques i àrides. Això és així perquè la humitat és un problema: afavoreix l’aparició de fongs i que el niu es podreixi.  

Com els protegeixen?

Les abelles solitàries triguen diversos dies en fer tota l’estructura del niu —envans, provisions, etc.— i mentre surten a recol·lectar nèctar i pol·len deixen desprotegida la seva descendència. És l’únic moment en que àcars o altres insectes poden entrar-hi. Les mares un cop hagin acabat de posar els ous, taparan l’entrada per a que només els individus ja adults puguin sortir. Ni tan sols elles mateixes tornen a entrar i, de fet, moren poc temps després de fer la posta.

“¿No es podrien escriure més versos amb aquestes històries d’abelles solitàries que amb la d'un matollar dominat per abelles de la mel? ¿O amb la d'un camp desert per l’ús massiu de pesticides? Però no només nosaltres podem comprendre aquesta poesia. També la natura ho fa, i fins i tot millor: la complexitat en tota la seva esplendor, la diversitat de formes i maneres de fer, és sinònim que els ecosistemes funcionen bé” conclou l'investigador.