El MiraMon, 30 anys mirant Catalunya des del cel

Quan pensem en mapes o en cartografia, el primer que ens ve al cap a molts és Google Maps. Si fem muntanya, podem pensar en els històrics mapes d’Alpina o en aplicacions com Wikiloc. Però, si treballes sobre el territori català, fent gestió, recerca o estudiant, el que segurament et vindrà al cap és el MiraMon. Aquest sistema d’informació geogràfica (SIG) i programari de teledetecció desenvolupat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) celebra demà els seus 30 anys de vida en un acte a la Casa Convalescència de la UAB, a Barcelona. Aquest programari, que compta amb més de 200.000 usuaris arreu del món, ha estat i és una eina cabdal per a l’educació, la recerca i la gestió del territori, perquè permet fer viatges en el temps, veure com era el territori del passat i integrar-hi moltes capes d’informació, com dades de salut i geogràfiques, entre d’altres. Aquest és el primer de molts actes que es duran a terme el 2025 per celebrar l’efemèride.

«Durant 30 anys no hem parat mai d’aprendre, perquè tot canvia i perquè la nostra disciplina és de les més transversals que hi ha. Tampoc no hem deixat d’ensenyar, perquè ens apassiona transmetre el que aprenem i el que descobrim. I tampoc no hem deixat de mirar la societat i el territori, intentant proporcionar coneixement valuós a les administracions, a empreses i a la ciutadania interessada. I tot això ho hem pogut fer amb rigor gràcies al MiraMon. Programar no et permet vel·leïtats: has de fer-ho bé, o res no encaixa. I si ho fas bé… Premi!», explica Xavier Pons, investigador ICREA Academia, catedràtic de Geografia de la UAB i director del projecte MiraMon.
 

Durant aquests 30 anys, gràcies al MiraMon s’han pogut fer estudis exhaustius que han permès, per exemple, planificar i adaptar els serveis públics de salut de tot el país mitjançant el Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública de Catalunya. Aquesta cartografia ha servit per projectar quins serveis de salut feien falta a cada racó del territori. També s’ha generat un conjunt d’atles climàtics de la península Ibèrica i de Catalunya, que han nodrit més de 3.000 treballs de recerca internacionals, i s’han creat mapes per establir les zones idònies per fer aqüicultura en gàbies, un informe presentat i aprovat pel Parlament de Catalunya.

Un dels estudis més rellevants duts a terme recentment amb el MiraMon ha estat el projecte Dinàmica dels Usos i Cobertes del Sòl de Catalunya (DUCS). Es tracta d’una iniciativa, encarregada per la Generalitat de Catalunya al CREAF i al Departament de Geografia de la UAB, que permetrà conèixer com ha canviat el territori català els darrers 40 anys. Gràcies al DUCS podrem saber quins han estat els canvis d’usos del sòl de Catalunya al llarg del període de 1987 a 2022, que inclou moments molt importants quant a transformació del territori. Això ens farà saber, per exemple, quantes hectàrees de bosc s’han guanyat, quant abandonament agrari s’ha produït i quin grau d’urbanització ha patit Catalunya durant aquests anys de creixement. I, tan important com això, sabrem quan i on s’han produït aquests canvis.

El MiraMon és una eina molt més completa que altres SIG per aquest objectiu triple que contempla des del seu naixement: recerca, educació i gestió. En l’àmbit de la recerca, per exemple, el MiraMon permet fer tractament de les imatges integradament amb les metadades i altres anàlisis especialment complexes. Per al món educatiu, és una eina base per a la formació en SIG en molts graus, màsters i postgraus, i per a la gestió resulta còmode i fàcil d’utilitzar per als usuaris perquè pot combinar dades de diferents tipus de manera particularment flexible.

El MiraMon té versions de sobretaula i és gratuït des de 2017 en l’àmbit educatiu i des de 2020 per a tothom. És disponible en català, castellà i anglès i ofereix més de 1.500 pàgines d’ajuda en cadascun d’aquests idiomes, entre les quals destaca un tractament terminològic curós avalat pel Termcat. Això no existeix a cap altre programari del seu àmbit.

En el camp més tecnològic, el MiraMon té la capacitat de fer un tractament geomètric, radiomètric i de classificació (aprenentatge automàtic inclòs) d’imatges de satèl·lit, d’avió i de dron; permet també el tractament de dades lidar i l’anàlisi espacial avançada, amb tota mena d’interpoladors, i conté eines de modelització que han possibilitat fer mapes de radiació solar o d’idoneïtat de distribució d’espècies, per posar-ne alguns exemples.

A més, és un programari amb un model de dades sofisticat, amb multi-3D en vectors, ràsters multibanda amb capes de qualitat, suport a fitxers gràfics i també a taules alfanumèriques pràcticament sense límit de grandària, de nombre de camps, etc. De fet, el MiraMon és pràcticament l’únic programari avui amb el qual es pot fer una veritable anàlisi topològica, gràcies als seus formats amb topologia explícita. I, a més, està paral·lelitzat per oferir un càlcul més eficient quan convé.

«Una de les funcionalitats més avançades del MiraMon és el tractament estandarditzat i automatitzat del llinatge, de manera que s’assegura la traçabilitat de totes les operacions efectuades. Així mateix, està dotat del que actualment és, probablement, el millor gestor de metadades disponible per a informació geogràfica, integrat amb les pròpies dades», comenta Xavier Pons.

«Amb tot plegat, aquest programari és més viu que mai i celebra aquests 30 anys amb molts reptes de futur i projectes que ens permetran seguir tenint aquesta mirada des del cel sobre el nostre territori, una eina imprescindible d’anàlisi rigorosa i, a llarg termini, clau en aquests temps tant carregats de reptes i d’informació», conclou Pons.